Perdiendo el tiempo

És molt difícil avorrir-se amb un espectacle de Mar Gómez, la més felliniana i mediterrània dels nostres coreògrafs. És difícil no quedar-se amb una escena brillant, un moviment catàrtic, sorprenent. I aquest 'Perdiendo el tiempo' és una idea fantàstica, plena de detalls alimentats per la presència d'Ignasi Gil, acròbata circense. Però, un cop assumit que ens parlaran de tot el que es pot fer per perdre el temps, tots els moviments possibles del rellotge, ens obliga a constatar que estem davant d'un espectacle una mica pla, potser el més abstracte del que hem vist de Mar Gómez. La seva narrativa habitual desapareix. Tot és un joc d'escenes i una interessant reflexió sobre el pas del temps. Ep, això no és cap defecte: la majoria dels espectacles de dansa només existeixen dins el cap i el cor de cada espectador. Això no obstant, amb aquest muntatge la coreògrafa i ballarina perd un grau d'originalitat. I això sí que és una llàstima. –Andreu Gomila.