Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 10 mosaics de Barcelona

10 mosaics de Barcelona

Redescobrim mosaics, paviments emblemàtics i altres recobriments ceràmics de la ciutat

Rajoles Eixample
© Maria Dias
Per Eugènia Sendra |
Advertising

El mosaic revesteix edificis i decora els terres de molts interiors i exteriors de Barcelona. Venen al cap els paviments hidràulics de l'Eixample modernista, i la tècnica del trencadís que va popularitzar Gaudí en les seves construccions, però les possibilitats expressives dels revestiments amb pedra, vidre i ciment no s'acaben aquí. Mireu, sinó, alguns exemples d'aquesta tècnica que, etimològicament parlant, diuen que és obra de les muses.

Casa Fajol
© Ajuntament de Barcelona

Casa Fajol

La papallona és l'element que dona singularitat a l'edifici construït entre mitgeres per l'arquitecte Josep Graner a partir de 1912. De fet, molts coneixen la casa Fajol com a la casa de la papallona pel coronament descomunal i acolorit fet amb trencadís, una tècnica present en els màxims exemples del modernisme català.

La Rambla amb el mosaic de Joan Miró
© Shutterstock

Mosaic del Pla de l'Os

El mosaic del Pla de l'Os formava part del triple projecte de Joan Miró per donar la benviguda als visitants que arribaven a Barcelona per terra, aire i mar. El va realitzar amb col·laboració de Joan Gary Artigas i els tallers Escofet, especialitstes en terratzo, la tècnica que va remplaçar el paviment hidràulic a partir dels anys 50 i va fer aparèixer paviments singulars a l'espai públic.

Advertising
Pavelló de Sant Salvador, Recinte Modernista de Sant Pau
© Recinte Modernista de Sant Pau

Pavellons de Sant Pau

La recent rehabilitació de les galeries i els pavellons del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, obra de Lluís Domènech i Montaner, torna a fer lluir els mosaics de l'època, que van ser dissenyats per Mario Maragliano i Francesc Labarta. Ens quedem amb els sostres del pavelló de Sant Salvador, fet amb rajola de ceràmica esmaltada amb una paleta de grocs que omple l'espai de llum.

Santa Caterina

Mercat de Santa Caterina

Enric Miralles i Benedetta Tagliabue es van encarregar de la reforma del mercat de Santa Caterina l'any 2004 i van decidir coronar el recinte amb una coberta inspirada en els mosaics de Gaudí i en els bodegons de fruites i verdures de les parades del mercat. La componen més de 200.000 rajoles hexagonals de fins a 67 colors diferents, que es van coure al forn de Ceràmica Cumella (autor del revestiment ceràmic de la nova Massana, a la Gardunya).

Advertising

Pati de les Dones del CCCB

El Pati de les Dones del CCCB conserva els esgrafiats i la decoració amb majòlica de l'antic recinte de la Casa de la Caritat, l'hospici i centre de beneficiència del Raval. A les rajoles d'estil noucentista encara poden llegir-se les col·leccions de proverbis com aquest: "Fes tu el que puguis fer, i Déu ajudarà el teu bon voler".


Palau de la Música

Palau de la Música

El Palau de la Música de Domènech i Montaner és un dels grans exemples de modernisme a casa nostra i el mosaic –en les seves diferents versions– hi és present. En trobareu a la primera planta, en el conjunt de catorze columnes decorades amb tesel·les que evoquen geometries i flors, un esclat de color obra de Lluís Bru. També n'hi ha a la façana principal, recreant el poema de 'La Balanguera' i decorant l'escenari, en un mosaic de trencadís dedicat a les muses de la música.

Advertising

La cara de Barcelona

Un altre homenatge als trencadissos de la ciutat va arriabar a Barcelona coincidint amb els Jocs Olímpics i de la mà de l'artista pop Roy Lichtenstein. La base de 'La cara de Barcelona' està feta amb formigó blanc i el recobriment és de ceràmica vidriada amb la paleta habitual de l'artista americà: vermell, blau, groc i negre.

Casa Vicens
© Casa Vicens

Casa Vicens

I Antoni Gaudí, a la fi. Va ser autor d'un mosaic d'estil neoclàssic que es conserva a l'eslgésia de Sant Pacià, a Sant Andreu, i a la Casa Vicens va treballar amb rajoles: era una manera de retre homenatge a la família Vicens, que es dedicava a la indústria ceràmica. Després d'aquests exemples, Gaudí reivindicaria plantejaments originals com el trencadís en obres com la Casa Batlló i el Park Güell; donaria una nova i mediàtica vida a les restes de ceràmica de la fàbria Pujol i Bausis.

Advertising
Metro Fontana
© Maria Dias

Estació de Fontana

El maig de 1925 s'inaugurava l'estació de Fontana, decorada seguint la moda dels metros de París i Madrid per fer més agradable el descens al subsòl. A l'estació de metro de Gràcia encara es pot contemplar la volta de mosaic de rajola ceràmica, que originalment estava feta amb els colors corporatius del Gran Metropolità de Barcelona. A Passeig de Gràcia, les obres de remodelació han fet sortir a la llum una altra col·lecció de rajoles interessants.

Terres hidràulics
© Maria Dias

Terres privats

Trobem catifes de terres hidràulics en pisos particulars (el de la foto, a tocar de La Pedrera) i en locals comercials de la ciutat (ens agrada especialment el de Masscob, al carrer Provença), a l'Eixample, on el modernisme va ser fecund, i en d'altres barris de la ciutat. La col·lecció de terres bonics de Barcelona és extensíssima: per saber-ne més i delectar-vos la visita, visiteu el cens que estan elaborant des del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament.

Advertising