Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Peter Hujar
© The Peter Hujar Archive

5 fotografies per descobrir Peter Hujar

La Fundació Mapfre acull una retrospectiva del retratista i fotògraf vinculat amb l''underground' de Nova York. Fins al 30 d'abril

Escrit per
Eugènia Sendra
Publicitat

Peter Hujar (1934-1987) va fotografiar el Nova York bohemi dels anys 60, 70 i 80, la intel·lectualitat que conformaven amics com Susan Sontag i William Burroughs, els personatges de l’escena gai i transgènere amb els quals sempre va tenir una relació molt estreta i els paisatges decadents de la metròpoli. L'interès per 'l'altre' i la poca projecció comercial de la seva obra, a diferència de contemporanis com Robert Mapplethorpe, van provocar que a la seva mort prematura a causa de la sida fos un artista desconegut fora d'un reduït cercle artístic. 30 anys després, la figura i el treball del fotògraf es redescobreixen en la retrospectiva organitzada conjuntament per la Morgan Library & Museum de Nova York i la Fundació Mapfre.

La vida i la mort, tan a prop

La vida i la mort, tan a prop

'Candy Darling on Her Deathbed' (1973). Col·lecció de Richard i Ronay Menschel © The Peter Hujar Archive, LLC. Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.


Al llarg de la seva trajectòria (curta i força anònima a diferència de contemporanis efectistes com Mapplethorpe), Hujar va publicar un sol llibre, 'Portraits of life and dead' (1976). Va ser prologat per Susan Sontag, a qui va retratar reclinada, com Candy Darling, actriu transgènere i musa d'Andy Warhol. A més d'amics jacent, el llibre incloia fotos preses a les catacumbes de Palerm. "Era un 'memento mori' –diu del llibre el comissari de la mostra, Joel Smith–, però sobretot li interessava la vida i el fet que cadascú visqués a la seva manera".
Un artista a la deriva

Un artista a la deriva

'Boy on Raft' (1978). The Morgan Library & Museum, The Peter Hujar Collection. Adquirida gràcies a The Charina Endowment Fund, 2013 © The Peter Hujar Archive, LLC Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.

La imatge per il·lustrar la coberta del catàleg de la mostra és una foto que Hujar va prendre en un dels viatges a Itàlia. Per a Joel Smith és un autoretrat simbòlic de l'artista: "havia publicat el llibre –'Portraits on life and death'– i estava descoratjat perquè no havia causat bona impressió. Va provar de fer coses noves, era tot un repte per a ell". Hujar està present en la foto del nen que flota sobre un bot, i en moltes altres imatges que fan referència a una certa solitud i deriva de l'individu, segons Smith.
Publicitat
Fugir del tipus

Fugir del tipus

'Butch and Buster' (1978). Col·lecció de John Erdman i Gary Schneider © The Peter Hujar Archive, LLC. Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.

Diane Arbus va afirmar que mai fotografiaria un gos revolcant-se en el fang, tot evocant un fracàs. Peter Hujar, que retratava i "personalitzava" els animals, sí que ho va fer. "El resultat és brillant, com si es tractés d'una fotografia de moda", resol el comissari. Hujar es va introduir a la fotografia a través de les revistes de moda i la publicitat, i el 1973 va apostar per dedicar-se només a la fotografia artística. Amb la càmera retrataria personatges, paisatges i animals, a la manera dels clàssics però amb un llenguatge molt singular. Per al comissari, "el que li dóna singulartitat es que no fotografiava tipologies, sinó que sabia trobar allò original i únic".
Quan el nu parla

Quan el nu parla

'Gary in Contortion (1)' (1979). The Morgan Library & Museum, The Peter Hujar Collection. Adquirida gràcies a The Charina Endowment Fund, 2013 © The Peter Hujar Archive, LLC. Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.

A l'exposició també hi ha retrats de nus (però hi ha poques fotografies de les sèries més eròtiques de Peter Hujar, que fins i tot va dedicar una sèrie a l'orgasme masculí). "Utilitzava el nu de forma diferent, com un retrat psicològic", explica el comissari, que també destaca l'absència de vergonya l'hora de retrar i la intimitat que Hujar buscava amb els subjectes. "Podia gastar fins a 19 i 20 carrets, i sovint disparava en silenci".
Publicitat
Rellegint Hujar

Rellegint Hujar

'Stromboli' (1963). The Morgan Library & Museum, The Peter Hujar Collection. Adquirida gràcies a The Charina Endowment Fund, 2013. © The Peter Hujar Archive, LLC. Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.

Hi ha un esquema compositiu que es repeteix en algunes fotografies de Hujar: una línia descendent creua les imatges de l'extrem esquerre al dret, com una representació simbòlica del declivi. La instantània en blanc i negre del volcà Stromboli es presenta amb les fotos 'Bouche Walker (el gos d'en Reggie)', 'Les cames de Dana Reitz, caminant' i 'Sheryl Sutton', suggerint una composició de galeria més que de museu i recreant la manera com Hujar presentava els seus treballs. "A la mostra hi ha juxtaposicions i transicions, s'ha pensat com si l'artista fos viu –diu Smith–. Ho entenc no com un llibre tancat sinó com un treball d'art que busca una nova interpretació".
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat