Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 fotografies per descobrir Peter Hujar

5 fotografies per descobrir Peter Hujar

La Fundació Mapfre acull una retrospectiva del retratista i fotògraf vinculat amb l''underground' de Nova York. Fins al 30 d'abril

Peter Hujar
© The Peter Hujar Archive
Per Eugènia Sendra |
Advertising

Peter Hujar (1934-1987) va fotografiar el Nova York bohemi dels anys 60, 70 i 80, la intel·lectualitat que conformaven amics com Susan Sontag i William Burroughs, els personatges de l’escena gai i transgènere amb els quals sempre va tenir una relació molt estreta i els paisatges decadents de la metròpoli. L'interès per 'l'altre' i la poca projecció comercial de la seva obra, a diferència de contemporanis com Robert Mapplethorpe, van provocar que a la seva mort prematura a causa de la sida fos un artista desconegut fora d'un reduït cercle artístic. 30 anys després, la figura i el treball del fotògraf es redescobreixen en la retrospectiva organitzada conjuntament per la Morgan Library & Museum de Nova York i la Fundació Mapfre.

'Candy Darling on Her Deathbed', de Peter Hujar

La vida i la mort, tan a prop

'Candy Darling on Her Deathbed' (1973). Col·lecció de Richard i Ronay Menschel © The Peter Hujar Archive, LLC. Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.


Al llarg de la seva trajectòria (curta i força anònima a diferència de contemporanis efectistes com Mapplethorpe), Hujar va publicar un sol llibre, 'Portraits of life and dead' (1976). Va ser prologat per Susan Sontag, a qui va retratar reclinada, com Candy Darling, actriu transgènere i musa d'Andy Warhol. A més d'amics jacent, el llibre incloia fotos preses a les catacumbes de Palerm. "Era un 'memento mori' –diu del llibre el comissari de la mostra, Joel Smith–, però sobretot li interessava la vida i el fet que cadascú visqués a la seva manera".
'Boy on Raft', de Peter Hujar

Un artista a la deriva

'Boy on Raft' (1978). The Morgan Library & Museum, The Peter Hujar Collection. Adquirida gràcies a The Charina Endowment Fund, 2013 © The Peter Hujar Archive, LLC Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.

La imatge per il·lustrar la coberta del catàleg de la mostra és una foto que Hujar va prendre en un dels viatges a Itàlia. Per a Joel Smith és un autoretrat simbòlic de l'artista: "havia publicat el llibre –'Portraits on life and death'– i estava descoratjat perquè no havia causat bona impressió. Va provar de fer coses noves, era tot un repte per a ell". Hujar està present en la foto del nen que flota sobre un bot, i en moltes altres imatges que fan referència a una certa solitud i deriva de l'individu, segons Smith.
Advertising
'Butch and Buster', de Peter Hujar

Fugir del tipus

'Butch and Buster' (1978). Col·lecció de John Erdman i Gary Schneider © The Peter Hujar Archive, LLC. Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.

Diane Arbus va afirmar que mai fotografiaria un gos revolcant-se en el fang, tot evocant un fracàs. Peter Hujar, que retratava i "personalitzava" els animals, sí que ho va fer. "El resultat és brillant, com si es tractés d'una fotografia de moda", resol el comissari. Hujar es va introduir a la fotografia a través de les revistes de moda i la publicitat, i el 1973 va apostar per dedicar-se només a la fotografia artística. Amb la càmera retrataria personatges, paisatges i animals, a la manera dels clàssics però amb un llenguatge molt singular. Per al comissari, "el que li dóna singulartitat es que no fotografiava tipologies, sinó que sabia trobar allò original i únic".
'Gary in contortion 1', de Peter Hujar

Quan el nu parla

'Gary in Contortion (1)' (1979). The Morgan Library & Museum, The Peter Hujar Collection. Adquirida gràcies a The Charina Endowment Fund, 2013 © The Peter Hujar Archive, LLC. Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.

A l'exposició també hi ha retrats de nus (però hi ha poques fotografies de les sèries més eròtiques de Peter Hujar, que fins i tot va dedicar una sèrie a l'orgasme masculí). "Utilitzava el nu de forma diferent, com un retrat psicològic", explica el comissari, que també destaca l'absència de vergonya l'hora de retrar i la intimitat que Hujar buscava amb els subjectes. "Podia gastar fins a 19 i 20 carrets, i sovint disparava en silenci".
Advertising
'Stromboli', de Peter Hujar

Rellegint Hujar

'Stromboli' (1963). The Morgan Library & Museum, The Peter Hujar Collection. Adquirida gràcies a The Charina Endowment Fund, 2013. © The Peter Hujar Archive, LLC. Cortesia de Pace/MacGill Gallery, Nova York, i Fraenkel Gallery, San Francisco.

Hi ha un esquema compositiu que es repeteix en algunes fotografies de Hujar: una línia descendent creua les imatges de l'extrem esquerre al dret, com una representació simbòlica del declivi. La instantània en blanc i negre del volcà Stromboli es presenta amb les fotos 'Bouche Walker (el gos d'en Reggie)', 'Les cames de Dana Reitz, caminant' i 'Sheryl Sutton', suggerint una composició de galeria més que de museu i recreant la manera com Hujar presentava els seus treballs. "A la mostra hi ha juxtaposicions i transicions, s'ha pensat com si l'artista fos viu –diu Smith–. Ho entenc no com un llibre tancat sinó com un treball d'art que busca una nova interpretació".
Advertising