Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 motius per conèixer el pintor Manuel Duque

5 motius per conèixer el pintor Manuel Duque

L'Espai Volart de la Vila Casas presenta una exposició dedicada a l'artista del gest i el color

Manuel Duque
Manuel Duque © Fundació Vila Casas
Per Eugènia Sendra |
Advertising

Hi ha artistes que passen desapercebuts fins que noves generacions d'artistes i comissaris els posen el focus a sobre. És el cas de Manuel Duque, un d'entre tants, pintor autodidacte que va viatjar de l'abstracció a una figuració colorista i personal, un viatge artístic que el va dur a París i el va retornar a Sabadell. Va ser el pintor Oriol Vilapuig qui va oferir a la comissària Imma Prieto d'endinsar-se a l'arxiu de Duque, un conjunt de 3.800 obres (gairebé 4000) que es conserven en mal estat a la seva finca de Sabadell. Amb ella descobrim per què hem de conèixer Duque a la Fundació Vila Casas.

Manuel Duque
© Fundació Vila Casas

A París, entre els grans noms

D'origen andalús, Manuel Duque va fer cap primer a les mines de França i després a Sabadell, on va viure gran part de la seva vida. Els viatges a París van ser habituals; la primera vegada hi arribaria de la mà de Joan Vila Casas. "Allà veu exposició dels grans mestres del passat, però també tot allò que passa als 50: l'informalisme, l'art brut, el povera...", diu Prieto. Julien Alvard el va descobrir en una mostra a la galeria Klébert i el fet que arribés a exposar amb Dubuffet, Pollock i Tobey, segons la comissària, és un indicatiu del valor, qualitat i pes de la seva proposta.

Manuel Duque
© Fundació Vila Casas

El valor del gest

Prieto recorda que les primeres pintures de Duque estaven fetes amb les restes de llanes que l'artista va recollir d'una fàbrica de Sabadell. Treballava amb materials pobres, com el paper d'estrassa (d'aquí la fragilitat, dificultat i preocupació per la conservació de l'obra) i en molts dels seus treballs de negre sobre marró el gest recorda el de Cy Twombly. "Segons Roland Barthes, el gest pictòric de Twombly s'assimilava a l'escriptura", afegeix la comissària. El color l'aprendria de clàssics del segle XIX com William Turner.

Advertising
Manuel Duque
© Fundació Vila Casas

Els amics el reivindiquen

A París, Duque va viure amb el cineasta José Antonio Sistiaga, qui intervenia els negatius de les seves pel·lícules amb pintura; Prieto intueix un exercici similar en algunes de les obres de Duque presents a la mostra. El pintor mai va tenir galeria, però un amic dissenyador va obrir-li camí comercial a Madrid, on vendria alguna obra. Més enllà de projectes editorials com el de Lluisa Faxedas dedicat a l'època daurada de Duque i d'alguna exposició a París, fins ara no s'havia presentat una reivisió exhaustiva de la seva obra. Esther Ferrer, que n'era amiga, es congratula que "per fi se li dediqui una exposició".

Manuel Duque
© Fundació Vila Casas

'Rehabilitar la pintura' (1965)

"Va començar tard en la pintura, i el que es portava ja no era el que ell proposava", relata Prieto. El 1965 a París escriu un 'Manifest de la pintura' en què reivindica el gest i l'art com a 'alter ego' de l'artista. "Trobant-me en un món en què el realisme mancava de sentit, no havia de pensar de la manera anterior, sinó sentir. En altres paraules, donar de nou la volta al rellotge de sorra i substitutir la doctrina realista per la idealista", escrivia l'artista.  Duque bevia del grafisme i també del nuagisme, va estar estretament vinculat amb el grup Gallot de Sabadell, però la seva proposta no va acabar de cuallar en el context artístic nacional en què brillaven Tàpies i companyia.

Advertising
Manuel Duque
© Fundació Vila Casas

Final (i principi) irònic al MACBA

Ironia i picada d'ullet de la comissària, que ha decidit obrir la mostra amb una foto de Duque al Macba, ajupit al costat d'un esquelet i d'una cartela de museu. "Començo pel seu final, la foto va ser feta poc temps abans que morís. El seu final, d'alguna manera, és l'inici de la història". Duque va viatjar de l'abstracció a la figuració, a una idea de natura protagonitzada pels colors. Alguna de les seves obres es troba al Reina Sofia, però Prieto insisteix a recordar que el MNAC o el MACBA també haurien d'aquirir algun Duque.

Advertising