Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 petjades de la Bauhaus a Barcelona

5 petjades de la Bauhaus a Barcelona

Aquestes són algunes fites que lliguen la ciutat amb la famosa escola de disseny nascuda el 1919 a Weimar

Pavell
© Elan Fleisher / Time Out
Per Eugènia Sendra |
Advertising

El 2019 és any d'aniversari: es commemoren els 100 anys del naixement de la Bauhaus i els 90 de la construcció del pavelló alemany de Mies van der Rohe a Barcelona coincidint amb l'Exposició Universal de 1929. La Fundació Mies ha programat diferents activitats que rememoren l'essència i activitat de l'escola de disseny nascuda a Weimar (després es traslladaria a Dessau i acabaria a Berlín, on va ser clausurada pels nazis el 1933). Resseguim les pistes de la Bauhaus a Barcelona, començant per l'anècdota que Mies, la nit abans de la inauguració del pavelló racionalista, va dedicar-se a netejar les ditades de les parets de vidre d'un edifici que encara avui és sinònim de modernitat.

No t'ho perdis: Barcelona no són només grans edificis. A través dels passatges i patis es descobreix una altra ciutat.

Pavelló Mies van der Rohe
© Rafa Vargas

El pavelló Mies, 90 anys

El Pavelló Mies van der Rohe és un símbol de l'arquitectura moderna. El 1928, l'arquitecte i Lilly Reich, mà dreta de Mies i professora de la Bauhaus, reben l'encàrrec de dirigir la participació alemanya a l'Exposició Universal de 1929, a Barcelona. El resultat: una construcció de planta lliure, espais flexibles i uns materials constructius (vidre, marbre, acer) que afavoreix la sensació de lleugeresa del conjunt.

L'obra era efímera i desapareixeria el 1930; però als anys 80 i gràcies a l'empenta d'arquitectes municipals, com Oriol Bohigas i Ignasi Solà Morales, es duria a terme la recuperació d'un espai emblemàtic. El 1986 la reconstrucció del Pavelló Mies tornava al seu lloc original.

La cadira Barcelona

D'entre el mobiliari dissenyat per vestir el pavelló alemany, sobre el qual Reich va tenir un protagonisme fonamental, destaca la cadira Barcelona que, d'alguna manera representa el concepte del "menys és més" de Mies. L'arquitecte i Lilly Reich van concebre-la com a seient per a la reialesa espanyola, tot i que sembla que Alfons XIII mai hi va seure, i s'inspirava en l'antiga Roma. "Sento que ha de ser possible harmonitzar allò vell i nou en la nostra civilització", diria Mies. La cadira, en pell i estructura d'acer, la produeix Knoll des de 1948.

 

Advertising
Escola Massana
© Maria Dias

Referent educatiu

La Bauhaus va representar una nova manera d'educar en les arts plàstiques i el disseny; fomentar els sentits i afavorir l'experimentació formaven part dels idearis d'una escola que també va contribuir a capgirar la concepció més clàssica de les belles arts. L'arquitectura, el disseny, el tèxtil i el treball en fusta s'apropaven ara a l'escultura i la pintura.

En van ser mestres László Moholy-Nagy, Anni i Josef Albers, Marcel Breuer, Kandinsky i Klee, Oskar Schlemmer i Gunta Stölzl. I impartien classes als tallers: ensenyaven ebenisteria, treball del metall, tèxtil, arts gràfiques, fotografia, escultura...

Si bé l'Escola del Treball de Barcelona és un projecte anterior, de finals del segle XIX, en la manera de fer de centres educatius com La Massana i Elisava sí que es reconeixen rastres de les noves maneres promogudes per la Bauhaus.

Dispensari Antituberculós del GATPAC
D. G. Patrimoni Cultural/Lourdes Jansana

L'arquitectura de la modernitat

El Dispensari antituberculós de Josep Maria Sert, espai d'actualitat, pertany al moviment que va impulsar l'arquitectura moderna a casa nostra, el GATPAC. Partien dels principis de l'arquitectura racionalista que triomfava a Europa, bevien de les idees de Le Corbusier i també de la filosofia de la Bauhaus, de Gropius i Mies, a la qual arriben a través de conferències i revistes.

Així, els del GATPAC també farien com els de la Bauhaus, apostar per una arquitectura sense ornaments, feta amb els materials que representaven la modernitat (maó, acer, formigó, vidre) i amb una certa connotació política, com demostra el projecte de la Casa Bloc, que reivindicava l'habitatge digne per a la classe treballadora.

 

Advertising
Bauhaus Dessau Foundation
© Addenda Architects

Homenatge a Dessau

Addenda Architects, una firma d'arquitectura de Barcelona, són els responsables del nou edifici de la Bauhaus Dessau Foundation. Es tracta d'una obra de 5.000 metres construïts, que s'enllestirà a la primavera, i on s'allotjarà el museu-col·lecció de la que va ser la segona seu de l'escola, després de Weimar i Berlín. L'edifici històric –la famosa obra de Gropius– està protegit per la Unesco i no compleix les normatives actuals.

El nou espai manté la filosofia bauhausiana: lleugeresa espaial i una paleta de materials reduïda i industrial. Des d'Addenda, l'arquitecte Jose Zabala reconeix que "la Bauhaus és un referent amb la que tots ens hem educat i sent arquitectes és una referència, en la forma de dissenyar i de pensar".

Pavelló Mies van der Rohe
© Anna Mas

Celebreu-ho!

La Fundació Mies van der Rohe inclou a la programació del 2019 diferents actes que evoquen el centenari de la Bauhaus. Al maig presenten 'Tiny Bauhaus', un cubicle de 8 metres quadrats que recrea l'univers de l'escola de disseny; també destaca la reedició del llibre 'Mies van der Rohe. El Pabellón de Barcelona', publicat per Gustavo Gili; al setembre, debats a l'entorn de la figura de Mies mort fa 50 anys; i una instal·lació que rememora la qui va ser la seva estreta col·laboradora, Lilly Reich, per reivindicar la igualtat en arquitectura.

Advertising