Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Samuel Salcedo

A la recerca de l'autèntic Mickey Mouse

Samuel Salcedo exposa les seves escultures a la 3 Punts

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat
En algun moment del dia, aquells capgrossos que van per Disneylàndia repartint felicitat s'han de treure la carcassa i ensenyar les vergonyes. Per norma general, un cos escanyolit i deixat, amb un floc de pèls entre pit i pit i una panxeta que apunta a massa hores mamant llúpol a la barra del bar. Samuel Salcedo ha nascut per destruir fantasies infantils. Fa un parell de mesos, tafanejant la rebotiga de la nova seu de la 3 Punts, vaig trobar una de les seves figuretes de mascle nu amb carns flàccides aguantant el pes d'un sobredimensionat cap de Mickey Mouse sobre les espatlles. Encara em dura el calfred.

Avui he anat a visitar en Samuel al seu estudi de Sants, i me l'he trobat al costat d'un home de pedra despullat que seia sobre uns graons de fusta, amb el cap encaixat en una galleda plena de pintura blanca. "Ah, és una gamberrada- em deia, amb els braços plegats al costat del seu Gòlem-. Què et sembla? Primer em curro una escultura i després li llenço un cubell de pintura". Ho reconec: la seva marmòria víctima m'ha fet pena. Saltava a la vista que passava fred. Igual que un arsenal de criatures indefenses que formaven sobre la taula magna tal com van arribar al món. Podia sentir com els petaven les dents.

A l'entrada, per espantar els curiosos de torn que fiquen el nas on no els demanen, hi havia un cabàs ple de caps humans fets de resina, apilats com patates en un cistell del mercat. O com alls en una finestra de Transsilvània. Semblaven de nadó, amb la closca llisa i les galtes inflades com si encara flotessin en líquid amniòtic. "Les meves escultures sempre són una deformació del que no t'imagines que en realitat som", proferia l'home dels tatuatges, amb un dels seus pobres decapitats entre les mans. M'he sentit com si fos a la sala de trofeus de caça del rei Herodes. A ell se'l veia satisfet amb la col·lecció.

M'ha ensenyat la biblioteca del taller, on hi havia catàlegs d'alguns dels seus artistes inspiració. El registre anava des de l'hiperrealisme de John Davies fins a les performances del duo còmic Gilbert&George. "He fet una sèrie de llibreries de plom inspirades en aquest raconet -continuava-. Amb llibres als prestatges, i algun cap esclafat". De vegades tens un dinosaures davant dels nassos i perds el temps mirant una trista sargantana. Al mig de la sala, dalt d'una immensa pilastra, hi havia el sant innocent major: un nounat amb la galta aixafada que semblava que acabés de vomitar les farinetes. Exquisit. Per poc no trec les vísceres.

HOUSE OF MIRRORS

3 Punts
Fins al 22 de juny
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat