Hi ha pedres a terra i pedres als museus. Algunes serveixen per fer edificis, d’altres passen mitja vida dins d’una vitrina per poder ser observades. Què diferencia una pedra irrellevant d’una obra d’art? Qui ho decideix? Aquestes preguntes són el punt de partida de les creacions d’Irena Visa, guanyadora de la convocatòria oberta PostBrossa 2023-24 amb una investigació dels processos que legitimen l’arqueologia i l’art contemporani.
L’exposició és una instal·lació composta per 120 pedres trobades que reposen sobre 120 peanyes de pi fetes expressament per a elles, seguint el seu contorn. L’artista es pregunta què passaria si a la cartel·la s’anunciés que l’objecte observat no és res, o si aquestes pedres no anessin acompanyades de cap peanya o vitrina en l’àmbit museístic. També les consideraríem art?
