0 M'encanta
Guarda-ho

Alicia Kopf, la dona que viu en un iglú

La Joan Prats es converteix en el Pol Nord amb 'Seal sounds under the floor'

©Lluís Huedo
"Ernest Shackleton no va arribar al Pol Sud, però ha passat a la història com un dels grans noms de l'exploració antàrtica, perquè després del naufragi del seu vaixell va aconseguir salvar tota la tripulació flotant, com qui diu, en un iceberg durant 22 mesos". M'ho explica Alicia Kopf durant una càlida tarda d'estiu en un bar de Torrijos, que en tot el seu temps de vida no ha vist més gel que el que es tira als gots de coca-cola. Fa cosa de tres anys, mig per casualitat, Alicia Kopf va llegir la biografia de Shackleton, i des d'aleshores aquesta història s'ha convertit en una obsessió malaltissa. No només la de l'heroic capità de l''Endurance', sinó la de tots els exploradors que van participar en la cursa per conquerir els pols.

Qui és Alicia Kopf? Bé, el nom no és real. Ella mateixa el va crear per batejar un personatge del seu primer llibre, el d'una noia desastrosa que perdia el cap i no era capaç de trobar-lo, i li va agradar tant que se'l va acabar adjudicant. Així firma ara la seva obra. Perquè Alicia Kopf és artista, i el dia 5 de setembre inaugura exposició a la galeria Joan Prats, 'Seal sounds under the floor', que va d'això, del que s'ha anomenat l'Edat Heroica. "És molt interessant, perquè el concepte de pol és ambigu -diu-. Hi ha el pol magnètic i el pol geogràfic. Hi ha un pol situat en un continent a la deriva. Aquesta incertesa iŀlustra molt bé els reptes que se'ns imposen ara". També diu que la Joan Prats s'assembla a un iglú.

Roald Amundsen i Robert Falcon Scott es van barallar pel Sud. Robert Edwin Peary i Frederick Cook pel Nord. D'aquests dos últims hi ha una anècdota bastant graciosa: Peary va desacreditar el seu contrincant demostrant que una de les fotografies de la seva travessa estava trucada. I, com que no hi havia manera de verificar qui havia arribat primer, l'opinió pública el va acabar aclamant vencedor. "Tot i que sembla que en realitat cap dels dos no va arribar-hi", salta Alicia Kopf, destruint el mite amb ciència. "He descobert que a Cambridge hi ha un departament d'Estudis Antàrtics -continua-. Sense voler-ho, mentre investigava m'he topat amb una disciplina universitària que desconeixia".

No tot són hores de biblioteca empollant història. 'Seal sounds under the floor' compta amb material de primera. "El pas del temps ha jugat a favor meu: tot estava lliure de drets!", exclama. Hi veurem les fotografies de l'expedició de Salomon August Andrée, un enginyer noruec que al 1897 va intentar arribar al Pol Nord amb dos coŀlegues muntat en un globus d'hidrogen, que es va estavellar a 300 km de Kvit. Tots van morir. La càmera i els negatius no van ser rescatats d'entre el glaç i revelats fins al 1930, quan ja feia 33 anys que l'aventura d'Andrée havia fracassat. Aquesta sí que és una història truculenta.

Però Alicia Kopf no és només una somiatruites que va llegir massa Verne. "Penso que hi ha una molt clara relació entre aquests exploradors i nosaltres, els artistes -aclareix-. Aquestes expedicions estaven molt mal pagades. Ningú no s'hi apuntava per diners, sinó buscant una satisfacció personal". Alicia Kopf, la dona que un dia va perdre el cap i mai més no el va aconseguir recuperar, és del tipus de persona que s'embarcaria en un vaixell com l'Endurance, seguint aquella mítica crida del capità Shackleton: "Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. No s'assegura retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d'èxit".

Seal sounds under the see

Galeria Joan Prats
Del 5 al 20 de setembre

Comentaris

2 comments
ActivistaCultural
ActivistaCultural

No entendí demasiado bien la exposición, parecía más un trabajo de ciencias de final de curso realizado por un estudiante de 12 años. En esta ciudad nunca el arte y las galerías estuvieron más abiertas a cualquier cosa. El talento y el trabajo de campo no valen nada, sólo las ganas de venderse como artista.

Rita
Rita

Quina xorrada més redundant i refregida! S'agraïra una mica d'esperit crític al periodista.