Antoni Tàpies. Biografia política

Art
Recomanat
4 de 5 estrelles
Antoni Tàpies. Biografia política
© Augustin de Valence

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Contra Franco es pintava millor... Estimat lector, has entès aquesta frase, o t’ha calgut consultar internet?
Som davant d’un extraordinari conjunt d’obres d’Antoni Tàpies del període 1946 - 1977. O sigui, de l’inici de l’activitat del pintor fins a la restauració de la Generalitat de Catalunya.
Però si el visitant no sap res de la grisor moral i material dels primers anys de postguerra, de l’aïllament d’una dictadura feixista que afusellava sense manies la dissidència, ni del debat entre els intel·lectuals d’esquerra, sobre la conveniència del realisme socialista, dels esforços per articular una resistència cívica a l’interior del país, no podrà copsar res de res. Tampoc ajuda que no hi hagi explicacions, en sala. No volien contraprogramar les obres...
Una setantena d’obres impressionants –com els tres llenços ciclopis que van vestir el 1963 la Documenta de Kassel, reagrupats per primera vegada– que enceten una relectura del corpus de l’artista a la llum del segle XXI, i recreen una presa de consciència cívica: Tàpies és un creador que, el 1958, assoleix l’èxit internacional. Ha d’assumir, doncs, el seu paper de referent i contribuir a materialitzar una societat més justa i democràtica?
A la mostra hi ha clàssics dignes de qualsevol antologia “tapiesca”, com les tintes de la 'Sèrie Història Natural' (1950-1951), 'Porta metàl·lica i violí' (1956), el figuratiu i poc complaent 'Nu' (1966), així com obres al·lusives a fets concrets: '7 de novembre' (1971) –data de la constitució de l’Assamblea de Catalunya–, 'A la memòria de Salvador Puig Antich' (1974) –l’anarquista executat pel règim franquista– o 'Composició amb números' (1976), dedicat a Oriol Solé Sugranyes, assassinat per la Guàrdia Civil poc després d’haver-se escapat de la presó.
També hi ha obres efectistes que, tal vegada, no aguantin bé el pas del temps. Peces de títols explícits com 'Pila de plats' (1970) –ai, l’aparatosa poètica de les coses senzilles!–, 'Pintura amb manilles' (1970) –sorpresa: amb unes manilles!– o 'Llençol amb signatures de diverses persones' (1974), amb una gran senyera i una pila de signatures realitzades arran d’un homenatge a Joan Miró.

Detalls

També t'agradarà