Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona, The Late Estat Broomberg & Chanarin
Foto: Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de BarcelonaThe Late Estat Broomberg & Chanarin

Art pòstum en vida i una exposició en construcció a la Fabra i Coats

El centre d’art contemporani inaugura dues exposicions que qüestionen els límits de l’acte creatiu, l’autoria i la institució mateixa, i que es podran veure fins a finals de maig

Time Out en col·laboració amb Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona
Publicitat

Del 20 de febrer al 23 de maig de 2021, Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona acollirà dues exposicions que aniran canviant amb el temps i que val la pena veure i reveure per descobrir la trajectòria dels artistes contemporanis que hi ha darrera i, amb ells, qüestionar-se els límits de l’art. Són, d’una banda, l’artista català Martí Anson, que proposa ‘Una exposició de debò’, una mostra en construcció, sense regles ni explicacions, que situa el visitant a l’interior de la pràctica artística, en un entorn en transformació constant. I, d’altra, l’últim treball en conjunt dels artistes Adam Broomberg i Oliver Chanarin, ‘The Late Estate Broomberg & Chanarin’, una exposició pòstuma amb la que declaren la mort de la seva identitat compartida. Dues cites en una que val la pena no perdre’s. Us en expliquem per què!

The Late Estat Broomberg & Chanarin

Un tàndem artístic
Foto: Fabra i Coats, Centre d’Art Contemporani de Barcelona

Un tàndem artístic

Després de vint-i-tres anys de col·laboració, els artistes fotogràfics Adam Broomberg (Johannesburg, 1970) i Oliver Chanarin (Londres, 1971) posen fi a la seva trajectòria conjunta amb el que han definit com un suïcidi en termes legals, econòmics, creatius i conceptuals. Tot el llegat del duet s'ha traslladat a la Fabra i Coats i, al llarg dels tres mesos de durada, s’anirà mostrant gradualment: totes les obres produïdes, així com els seus negatius sense revelar, els fulls de contactes, notes personals i els esbossos de projectes que no s’han fet. Serà la seva primera retrospectiva pòstuma d’aquests dos artistes d’aclamada i premiada trajectòria.

Dues mirades en una
Foto: Eva Carasol / Fabra i Coats, Centre d’Art Contemporani de Barcelona

Dues mirades en una

Durant els últim vints anys, Broomberg & Chanarin han treballat en un interrogatori paranoic del mitjà fotogràfic, a la recerca de tot allò cultural, polític, emocional i econòmic que envolta les imatges. Han viatjat per tot el món amb la voluntat de rebatre els tòpics del fotoperiodisme i d’explorar la complexa relació entre fotografia, poder i catàstrofe. Han rastrejat totes les expressions de la violència, des de la guerra i la tortura a la segregació i la censura, així com l’absurd. La seva mirada crítica, irònica i subversiva es mou entre l’etnografia i l’art conceptual per encarar la realitat i alhora desmuntar-la, mostrar amb cruesa i simplicitat frontal qualsevol conflicte o entrar-hi en profunditat i descobrir-ne l’abstracció.

Una exposició de debò

De l’artista a la col·lectivitat
Foto: Eva Carasol / Fabra i Coats, Centre d’Art Contemporani de Barcelona

De l’artista a la col·lectivitat

Trencar amb la linealitat cronològica i espacial per tal d’introduir a la sala el procés creatiu i anònim. Aquest és el punt de partida d’aquesta exposició de Martí Anson (Mataró, 1967), que situa el visitant a l’interior d’una pràctica artística en transformació constant i imprevisible. Una pràctica que arriba fins i tot a ser col·lectiva gràcies a la presència de l’espectador. Per això, el títol remet al fet que l’exposició va adquirint forma i significat a mida que passa el temps, com la vida mateixa. Una exposició que no es pot mirar a distància, només es pot experimentar. Entreu-hi!

Un procés viu
Foto: Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona

Un procés viu

En aquesta exposició no trobareu explicacions: no n’hi ha perquè l’artista s’ha negat a donar-les. Ell l’ha concebut com un procés viu que desplaça l’interès de l’objecte a l’acció, una acció que es manifesta en cadascú sempre de forma espontània. Davant l’exigència discursiva, Anson ofereix un munt d’anècdotes: com la d’un jugador de futbol que no va xutar a gol, les grans nevades que van bloquejar Mataró el 1867 i el 1962 o `records mundials de salt d’esquí i de natació, aturats en la immortalitat de la proesa. Històries congelades que, tal i com reclama l’artista, permeten veure la sala com una gran pàgina en blanc i parodien el sistema expositiu tradicional per posar-lo del revés.

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat