Carlos Pérez Siquier

Art
3 de 5 estrelles
Marbella, 1974
© Carlos Pérez Siquier Marbella, 1974

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Mentre Sergio Leone rodava 'La muerte tenía un precio' a Almeria, un jove Carlos Pérez Siquier deambulava càmera en mà per la paupèrrima barriada andalusa de La Chanca, no gaire lluny dels escenaris de l'spaghetti western. Corria el 1965 i el fotògraf feia temps que es dedicava a retratar la vida i els habitants d'aquest suburbi, que durant anys va encisar artistes de tota mena i al qual Juan Goytisolo va dedicar un llibre, censurat fins als 80. Es tracta d'una fotografia humanista, influenciada pel cinema neorealista italià. Les primeres imatges d'aquesta sèrie de finals dels 50, que dignifica la vida a les cases-cova, són en un blanc i negre imponent. Amb els anys, seduït per la riquesa cromàtica de l'entorn, Pérez Siquier es passa al color, i esdevé un pioner mundial en aquest àmbit.

Del 1972 al 1980, contractat pel Ministeri d’Informació i Turisme, recorre el litoral mediterrani a la caça dels primers turistes que colonitzen les platges i es despullen al sol. Apareix un Pérez Siquier juganer, davant les paradoxes d'un país que busca obrir-se al món. De les vistes generals, passa a impúdics primers plans sobre cossos seminus. Un voyeurisme de regust pop amb derivades grolleres i kitsch. Aquesta àmplia retrospectiva, amb la qual la Fundación MAPFRE s'acomiada de la Casa Garriga Nogués, es completa amb reportatges més recents, una producció cada cop més íntima i assossegada d'un dels grans de la fotografia espanyola.

Per Aina Mercader

Detalls

Els usuaris diuen

LiveReviews|0
2 people listening
També t'agradarà
    Últimes notícies