Cuixart. Geometria experimental

Anem a descobrir la sopa d’all. Em direu que ja està inventada... però a Catalunya hi ha una colla d’artistes, actius entre el 1925 i les darreries del segle XX, que ens són sistemàticament amagats. Tàpies n’és l’excepció...
Però Tàpies es va donar a conèixer en el marc del grup Dau al Set, amb el filòsof Arnau Puig, el poeta i dramaturg Joan Brossa i els pintors Joan Josep Tharrats, Joan Ponç i Modest Cuixart –d’altra banda, cosí de Tàpies, el país és així de petit–.
Cuixart va morir el 2007 a Palafrugell, i Barcelona no ha vist més la seva obra. Per cert, el MACBA té mig centenar de cuixarts, procedents del Fons d’Art de la Generalitat, adquirits per un munt d’euros amb la col·lecció del galerista Salvador Riera, però no els mostra. Deu ser que destenyeixen...
Afortunadament, la galeria Mayoral reivindica Cuixart i, amb l’ajut de la fundació de l’artista i el comissariat del darrer dels supervivents de Dau al Set, Arnau Puig, exposa 27 pintures, dibuixos i escultures del període 1948-1964, un dels més interessants del pintor. Cuixart. Geometria experimental mostra peces amb categoria de museu. Obres que detallen com una colla de joves en un entorn cultural i espiritual arrasat, l’Espanya de la postguerra, descobriren les avantguardes: Kandinski, Klee, Miró, Sert. Cuixart i Tàpies aconseguiran anar a París, on descobriran l’art brut, una alteritat creativa que els conduirà a l’informalisme. Matèric i zen en el cas de Tàpies, existencial i pop en el de Cuixart.
A l’entrada de la sala hi ha un objecte fonamental per entendre Cuixart: una pianola que toca una peça de Poulenc: 'Mélancolie'. L’artista se sorprenia com d’un paper mecànicament perforat amb geometries podia sortir-ne quelcom màgic. Amb aquest diapasó ens hem d’enfrontar a la seva obra.