David Bowie Is

Art, Art contemporani
Recomanat
4 de 5 estrelles

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament. Però són temps inusuals, així que, sisplau, confirma que aquesta activitat encara es fa.

Estigueu-ne segurs. D'aquí a no gaires anys, es reescriuran les històries de l'art. Parlarem de creativitat, i hi inclourem disciplines cada vegada més desdibuixades i interconnectades com el cinema, el videojoc, la pintura, la instal·lació o la música pop. Coi, si fa més d'una segle això mateix ja ho anunciaven els futuristes italians...
I és des d'aquest estat d'esperit que cal visitar l'exposició dedicada a David Bowie. Que sí, que l'entrada costa el doble o el triple que el seu equivalent al MACBA, al MNAC o al Picasso. Que té un punt hagiogràfic, gairebé d'adoració sectària... Però coi, Bowie no és Justin Bieber. No és tan sols fill del seu temps, també és 'hub' i generador de múltiples iniciatives.
La mostra no està estructurada en un sentit estrictament cronològic, així s'estalvien daltabaixos creatius com el que va patir durant la dècada del 1980. I està farcida d'ítems originals de l'arxiu de Bowie –manuscrits, vestits, esbossos, originals artístics, etc.– que transcendeixen el fetitxisme gràcies a unes explicacions acotades que ens posen en context. Per exemple, la formació de Bowie com a mim ens fa entendre millor molts factors de la seva carrera. O les influències del cabaret alemany del període de Weimar. O la seva admiració per músics experimentals com John Cage o Brian Eno. O la seva particular metodologia a l'hora d'escriure lletres de cançons.
Una part important del discurs està dedicada a la construcció d'identitats. Una construcció actoral, però també d'imprescindible diàleg amb dissenyadors de moda com Freddie Buretti, Kansai Yamamoto o un Alexander McQueen, que tot just s'havia graduat.
Com deia al principi, aviat, molt aviat, creadors com Bowie ocuparan els manuals d'història de l'art i molts dels continguts de museus com el MACBA –per exemple– seran simples notes al marge.

Per Ricard Mas

Detalls

També t'agradarà
    Últimes notícies