Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
  1. Obra Amnèsia – Memòria de l’artista Francesc Torres a l’exposició ‘Un altre fi. LA RESTA’.
    © El Born CCM – Pep HerreroObra Amnèsia – Memòria de l’artista Francesc Torres a l’exposició ‘Un altre fi. LA RESTA’.
  2. El Born CCM
    © El Born CCM – Pep HerreroEl Born CCM
  3. El Born CCM
    © El Born CCM – Pep Herrero
  4. El Born CCM
    © El Born CCM – Pep Herrero
  5. El Born CCM
    © El Born CCM – Pep Herrero

Descobriu l'art nascut de la memòria històrica a El Born CCM

Fins al 16 d'abril del 2023, podeu visitar gratuïtament l'exposició 'Un altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme': una mostra de 22 obres contemporànies sobre els silenciats pel règim franquista

Time Out en col·laboració amb El Born Centre de Cultura i Memòria
Publicitat

Dins un espai que en el seu propi nom incorpora la importància de la història i els seus records El Born Centre de Cultura i Memòria− no es podria haver instal·lat una mostra més adient. Des de la seva obertura al veïnat, aquest espai de la ciutat ha acostat a la ciutadania fragments cabdals de la nostra història i, fins al 16 d'abril del 2023, ho torna a fer amb una exposició que ens descobreix les possibilitats artístiques que poden sorgir de la memòria històrica. La mostra 'Un altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme' recull 22 obres de creadors contemporanis de diverses generacions que converteixen en matèria artística la memòria dels silenciats pel règim franquista. Us fascinaran les creacions i vinculacions que poden arribar a sorgir quan art, guerra i memòria s'uneixen, però també, a través d'aquestes interpretacions artístiques de la història, aprendreu i descobrireu les resistències culturals del franquisme; us endinsareu en un discurs de microrelats que donen veu a les subjectivitats i us plantejareu noves preguntes als nous temps: des del món de l'art, però també des d'altres aspectes que es reflecteixen entre totes aquestes 22 peces. Ciència, política, cultura, societat.
Continueu llegint i no us perdeu aquesta exposició gratuïta: visitar-la és, també, protegir la memòria històrica.

22 peces per recordar
© El Born CCM – Pep Herrero

22 peces per recordar

Amb artistes de diferents trajectòries, generacions i mirades, la mostra uneix múltiples perspectives de la guerra i el seu rastre, dels matisos d'una època i de la petjada que ha deixat en les generacions així com la manera com cadascuna generació ha paït la resistència col·lectiva i l’ha transformat en un clam contra l’oblit. Tot i que totes elles comparteixen la reconstrucció de la memòria i són un reflex de la rebel·lia silenciada, les 22 peces i els seus creadors aborden diferents aspectes d'aquest capítol de la nostra història: la crítica a l’imperialisme espanyol, la repressió política, afusellaments i fosses comunes (Pep Agut, María Amparo Gomar Vidal, Concha Jerez); maquis i resistència (Francesc Torres, Marco Noris, Joan Anton Serra Ollé i Jaume Serra Torelló); presos polítics emprats com a mà d’obra esclava i opressió a la classe obrera (Alán Carrasco, Domènec, Maria Ruido); talent i exili (Ana Teresa Ortega, Carles Guerra); qüestions de dissidències de gènere i llibertats sexoafectives (Dora García, Lola Lasurt, Toni Hervàs); colonialisme (Filiberto Obama Nsué, Ndong Obama, Marcelo Expòsito); o la repressió de la llengua catalana (Pep Agut i Viladot).

4 espais, 4 petjades de guerra
© El Born CCM – Pep Herrero

4 espais, 4 petjades de guerra

Les 22 obres que formen l'exposició estan distribuïdes en diferents espais del centre; racons que formen quatre àmbits temàtics, diferenciats i que no han estat escollits a l'atzar. Hi trobareu l'espai Rebels de cor, dedicat a les resistències de dones i persones dissidents de gènere i de la doble repressió que van patir aquelles que van viure relacions sexoafectives al marge del nacionalcatolicisme. A l'espai d'El menyspreu dels cossos s'ubiquen aquelles peces que reten homenatge a maquis i víctimes del franquisme, persones torturades, afusellades, desaparegudes o explotades amb treball esclau. A El fora interior, trobareu l'exili interior i exterior, l'expulsió de generacions i talent i també l'autocensura i els silencis autoimposats. I en l'últim espai, Transmissió i continuïtat, contemplareu la fragilitat i els clarobscurs de la transició democràtica espanyola i aquelles pervivències del franquisme que, com a conseqüència de la seva gestió, segueixen avui en dia.

Més que resultats artístics
© El Born CCM – Pep Herrero

Més que resultats artístics

Aïllant les 22 peces que formen la mostra, l'exposició reflexiona molt més enllà dels seus elements artístics. A partir de les obres que acull, 'Un altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme' parla de la creació artística com a vehicle de resistència i de denúncia, no només per reivindicar fets passats; també per reivindicar el present i, encara més, aquell passat que continua sent present. Cadascuna de les peces ens recorda la rebel·lia silenciada durant el franquisme (des d'àmbits diversos com el cultural, científic o polític), i ret homenatge a la memòria col·lectiva i la seva transmissió intergeneracional. 

Aprofundiu en l'exposició
© El Born CCM – Pep Herrero

Aprofundiu en l'exposició

Si en sortir de l'exposició us quedeu amb ganes de remoure encara més el nostre passat com a societat, quedeu-vos-hi. Més enllà de l'exposició, el centre ha programat una sèrie d'activitats com visites comentades, converses i exploracions artístiques per aprofundir en la temàtica. Algunes d'aquestes són la sessió 'Guillem Viladot. De la tradició al combat' del 29 de novembre a les 19 h: coneixereu la trajectòria de Guillem Viladot i la importància de les seves aportacions a la literatura i l’art de postguerra amb Pau Minguet, director de la Fundació Privada Guillem Viladot, i l’escriptora Teresa Ibars. Marta Marín-Dòmine serà qui condueixi la sessió. L'1 de desembre a les 19 h podreu gaudir del col·loqui '1928-1978, 50 anys sense l’amor roig d’Alexandra Kollontai': amb l’artista Dora García i Mireia Bofill, Carme Casas, Mari Chordà i Isabel Monteagudo, editores de LaSal (1978-1990), sobre la publicació 'La bolchevique enamorada', d’Alexandrea Kollontai, traduïda i editada a l’estat espanyol per primera vegada el 1928 i que no va tornar a sortir a la llum fins a l’any 1978, gràcies a LaSal. El 13 de desembre a les 19 h, hi tindrà lloc ''Objetos (Des)aparecidos’. Excavacions, art i memòria històrica'. Una peça audiovisual de l’artista Maria Amparo Gomar que complementa l’obra exposada “Objetos (Des)aparecidos”, i conversa amb l’artista Rafael Tormo, la psicoanalista Teresa Morandi i familiars de víctimes enterrades a les fosses comunes de Paterna.

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat