Diàlegs de la mirada

Art, Art contemporani
Recomanat
4 de 5 estrelles

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Diguem-ho d’entrada. La Fundació Suñol té una de les millors coŀleccions d’art contemporani de la ciutat. Diguem-ho, també: ja fa temps que la Suñol dedica una planta del seu edifici a mostrar tries d’obres de la seva pròpia col·lecció... Culpa de la crisi? Aquesta vegada l’excusa porta per títol 'Diàlegs de la mirada'.
Les obres estan aplegades entorn de seccions que ens ajuden a reflexionar sobre diverses qüestions relatives al fet artístic i el diàleg que s’estableix amb el fet perceptiu. Mirar: veiem o ens veuen? Tapar: cobrir per fer visible? Valor: d’allò poètic a allò polític. Però res d’això no serviria si les obres no tinguessin gens d’interès. El joc de les correspondències fa anar les neurones del visitant com si fossin la bola d’un milloncete quan descobreix per triplicat el rostre de Stravinski sota la lent de Richard Avedon, fent la cantonada amb un Joan Miró de tres quarts immortalitzat per Man Ray. La magnificència esquizofrènica de Zush no espanta la dolça indiferència de les acolorides geometries de Max Bill. El mateix passa amb el duríssim laconisme de Pellu Irazu enfrontat als crits i estridències de Millares. I les beceroles d’un primigeni Jordi Colomer que juga amb el llenguatge del constructivisme, contrasten amb Plensa fent el mateix amb un resultat material diametralment oposat, amb un llibre transparent que recorda la visió hamiltoniana de Duchamp. 'Extra Ball'?
Sí. A la Suñol hi heu d’anar a fer volar coloms. Del títol i la proposta no cal que en feu cas. Perquè de mirada, igual que d’opinió, tothom en té una. Però les peces de qualitat, en art contemporani, no abunden.

Detalls

També t'agradarà