A l’atri del MACBA hi ha uns tubs de ventilació dels que normalment s’amaguen als terrats i a les parets menys agraciades dels edificis. Són una obra de Nancy Holt, que va dedicar cinc dècades de producció artística a pensar sobre els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món.
L’obra de Nancy Holt no és gaire coneguda. Potser sí que ens sona el nom de la seva parella, Robert Smithson, que feia land-art, i per això a ella se la va vincular a aquest corrent artístic. Ara bé, Holt es definia com a artista de la percepció.
Això vol dir que tota la seva producció artística -fotografia, poesia, peces sonores, land art, intervencions arquitectòniques, llibres d’artista i dibuixos- volen fer-nos pensar sobre el fet de mirar. Per què mirem certes coses? Què perdem de vista, quan decidim fixar-nos en alguna cosa concreta? És possible mirar des d’un lloc que no sigui el que ocupem en el món?
L’espectador es formula aquestes preguntes interactuant amb la poesia espacial i visual de l’artista, que es materialitza en peces com els ‘locators’, uns tubs de metall que ens conviden a hiperfixar-nos en elements del nostre entorn o a descobrir jocs visuals quotidians.
