Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els autoretrats de Pablo Picasso

Els autoretrats de Pablo Picasso

El Museu Picasso fa un 'tête à tête' amb l'artista malagueny

Yo, Picasso
Per Josep Lambies |
Advertising

Cap al 1890 i llargs, Pablo Picasso es va retratar posant davant d'una vista de la Torre Eiffel, al costat del seu amic Manuel Pallarès, amb qui va compartir el primer estudi que es va poder finançar. En el dibuix, una multitud de franceses embogides per l'olor de mascle ibèric s'abraonaven al seu voltant. Ells, orgullosos del seu atractiu, les deixaven fer. El més curiós del cas és que no va ser fins a l'any 1900 que Picasso va anar a París. I ni tan sols va ser Manuel Pallarès qui l'acompanyava, sinó el pintor Carles Casagemas, que poc després d'aquell viatge es va suïcidar. Vinc de xerrar una estona amb Eduard Vallès, comissari de la mostra 'Yo, Picasso', que aquesta setmana obre portes al carrer Montcada. Com veieu, estic molt informat.

Des dels 13 o 14 anys, Picasso va fer-se autoretrats de manera sistemàtica, en la major part dels casos a llapis o carbonet. I, com en el cas de París, sovint eren maneres de representar-se en situacions ideals. Ell sostenia que l'artista ha de dominar la natura i canviar-la al seu gust. El 1907 va posar fi a la febre de la imatge pròpia, amb un bust estil màscara africana molt semblant a les cares de 'Les senyoretes d'Avinyó', que data del mateix any. Us l'he posat just a la dreta d'aquestes línies, perquè no us perdeu. Va ser, com dic, l'últim d'una etapa. Després d'aquest quadre va començar la coneguda afició -potser menys narcisista, però potser també més egòlatra- per pintar-se amagat sota la forma majestuosa d'un minotaure.

Fins que es va fer vell. Als 60 i escaig va tornar a reivindicar la seva figura d'humà. Però, inclemències del temps, res no era el mateix. Obviant alguna simpàtica trampa com les que havia fet de jove -en una ocasió, es va pintar en el cos d'un nen de 13 anys-, en aquest últim període Picasso va començar a mirar de cara la realitat. I la realitat volia dir decrepitud, arrugues, impotència sexual i, fins i tot, l'inevitable anunci d'una mort imminent. Ara, a mà dreta, podeu veure l'últim dels autoretrats, pintat en els seus darrers mesos: una explosió de verds i malves, sobre una mirada xuclada i cadavèrica que ja no hauria fet bellugar el dit a cap d'aquelles entregades francesetes. Llei de vida.

YO, PICASSO. AUTORETRATS
Museu Picasso
Fins a l'1 de setembre

Advertising