El Lissitzky. L’experiència de la totalitat

Art
Recomanat
4 de 5 estrelles

Time Out diu

4 de 5 estrelles

No hi ha art més pop que l’art soviètic. Gent com Andy Warhol van arribar amb 40 anys de retard a conclusions que gent com El Lissitzky ja havien aplicat en plena onada revolucionària. No us ho creieu? Aneu, doncs, a la Fundació Catalunya La Pedrera i admireu les fites d’aquest artista total.
Penseu, l’art era cosa de gent rica. No era per a les masses analfabetes. El món era tremendament injust, però la ciència, la tecnologia i la indústria podien ajudar l’ésser humà a concebre una societat millor. I una d’aquestes solucions científiques era el comunisme. No penseu en l’escassedat a Cuba o la paranoia a Corea del Nord. Penseu en l’oportunitat que s’oferia a joves com El Lissitzky per refer el món de bell nou. Cultura de projecte. Experimentació del que és nou. Proun, “projectes per a l’afirmació del nou”. Geometria desideologitzada, pur plasticisme sense història ni context per al poble. Plasticisme per renovar el llenguatge del llibre –i la tipografia–, del cartell, del cinema, de la fotografia, de l’arquitectura. Fins i tot per als pavellons de fires. Els nord-americans faran el mateix a la segona postguerra mundial amb els minimalistes: pavellons.
El Lissitzsky està en comunió amb els holandesos de De Stijl, amb els alemanys de la Bauhaus, amb cineastes com Dziga Vertov. Abandona la pintura davant les possibilitats experimentals de la fotografia. I quan Stalin imposa el “realisme socialista” no té problemes com altres companys. Bé, problemes en devia tenir, perquè era jueu, i a l’URSS hi havia antisemitisme. Però també tothom era susceptible de purga amb vacances a Sibèria... Se’n va salvar dissenyant cartells i revistes de propaganda com 'URSS en construcció'.

Detalls

També t'agradarà