Els ocells de l'espai MOB

La idea va ser cosa d'en Jordi Salvat, un home que porta una nau espacial tatuada al braç. Va començar creant una playlist recollint les seves cent cançons d'ocells preferides, amb exemplars tan diferents com el cucut de Belle and Sebastian o el capblau de The Tallest Man on Earth. I, quan va haver completat el seu manual d'ornitologia musical, se'n va anar a buscar l'Ari Flek, que entre moltes altres habilitats és teclista de La Banda Municipal del Polo Norte, i li va demanar que iŀlustrés deu dels temes del repertori. El resultat s'exposarà a l'espai MOB, Bailèn avall, on les noies de la productora Pajarería Newton tenen les seves dependències. Quanta avicultura!

Allà és on ens trobem, al MOB, en una sala de conferències plena de cadires pintades de groc canari. L'Ari i en Jordi van escampant làmines aquareŀlades per sobre la taula magna, mentre van donant-me la referència melòmana: de la carpeta surten 'Sparrows over Birmingham' de Josh Rouse, el 'Little bird' de Goldfrapp i 'Breathless' de Nick Cave, tots molt coloristes i expressius. "Són retrats psicològics, més que no pas dibuixos d'un zoòleg -rebla en Jordi-. Si t'hi fixes, tots representen un comportament humà". L'Ari conclou l'explicació: "Em miro aquests dibuixos i penso que hi ha reflectides totes les actituds de la meva generació, de tots els que ara estem en la trentena".

Com si es tractés d'un bestiari proverbial, o d'un conte infantil d'aquells en què les gallines porten sabates i els capons caminen amb talons, l'Ari ha vestit el seu aviram amb jaquetes marineres, escafandres d'immersió, pellingots de rodamón alcohòlic i llenceria amb picardia. Me n'ensenya un en què surten dos pit-rojos agafats de la mà, imitant les bessones de Diane Arbus que Kubrick va copiar als passadissos de l'hotel Overlook. Un altre d'un pardal que estira la tija d'una flor de vainilla. Després una mare que ha d'abandonar els seus ous en un niu aliè. I una parella d'agapornis inseparables que es foten mà a la llum de la Lluna.

Cada vinyeta va vinculada a un petit escrit d'en Jordi, informant sobre el caràcter dels seus plomats personatges. "M'he sentit com si fos un d'aquells naturalistes que al segle XIX se n'anaven al camp amb un quadern de notes -endinya-. Però en comptes de fer observacions de biòleg he parlat de les peculiaritats de cadascun". I l'Ari, com sempre, li fa de comparsa: "Hi ha el que no s'atreveix a fer el gran salt, els que s'estimen, els que pateixen i els que somien". Esperem que aquest nou tàndem tingui una llarga vida en comú.

Serà un gran esdeveniment, molt de principis d'estiu. L'exposició inaugurarà el dijous 13, a les 20 h, amb neveres de cervesa fresca, una ambientació botànica tropical i música en directe de Dimas Rodríguez, els Nico&Sunset, Caleb Ferrer i Cálido Home, versionant alguns dels temes que han inspirat els dibuixos de l'Ari. I altres divertides sorpreses ornitològiques. Me n'han avançat una per sota la taula: el sorteig d'un tatuatge amb forma d'ocell. Tindrà menys foc i pirotècnia que la nau espacial que en Jordi porta al braç, però, què coi, si té ales segur que vola igual d'alt.

SOMETIMES I HEAR BIRDS IN YOUR HEAD
Espai MOB
Fins al 28 de juny