Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
'Popcorn', Adrià Julià
Foto: Adrià Julià'Popcorn', Adrià Julià

Entre la veu dels objectes i les persones a la Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani

'Coses que les coses diuen' i 'to, llengua, boca' són les dues exposicions que ompliran Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona fins al 17 de gener de l'any que ve. Us donem molts motius per gaudir-les!

Time Out en col·laboració amb Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona
Publicitat

Us heu parat mai a pensar en la vida dels objectes i en les històries que expliquen des del seu silenci? O potser sou més de deixar que els relats els expliquin les persones? Poden semblar dos conceptes completament diferents, però a les dues noves exposicions de Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona els trobareu maridats (i també per separat!).
La veu i els relats seran els dos grans temes que inauguren la nova temporada del centre d'art contemporani a través de dues exposicions: 'Coses que les coses diuen', una exposició col·lectiva que reprèn el gènere de la it-narrative, el relat d’un objecte, partint de la pròpia història de la Fabra i Coats per reflexionar entorn a la industrialització, el moviment obrer i la quotidianitat. I per altra banda, també tindrem l'exposició 'to, llengua, boca', la primera retrospectiva de l’artista holandesa Wendelien van Oldenborgh en què a través del seu mètode cinematogràfic deixa que les persones es relacionin per aproximar-se al passat colonial i els conflictes de raça, gènere o classe.
Comenceu a intuïr els trets que relacionen aquestes dues exposicions? Doncs el maridatge no s'acaba aquí! I és que al Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona també podreu gaudir d'un programa públic anomenat 'Coses que fan coses', comissariat per Blanca Callén, que acompanyarà les dues exposicions per ampliar aquesta aproximació a les veus silenciades i a la reflexió sobre la relació entre humans i objectes. A través de debats, tallers i xerrades i fins al 28 de novembre, les activitats del programa treballaran textos entorn de l'antologia dels objectes a través d'un grup de lectura setmanal; es fomentarà el diàleg entre persones de diferents disciplines, però amb un interès comú per un mateix tipus d'objecte; i es realitzaran tallers i accions per aproximar-se als objectes, el seu estat i les seves característiques. Rebusqueu entre les moltíssimes propostes de la programació d'activitats d'aquest programa i trieu la vostra. La participació a les activitats del programa és gratuïta, però l'aforament és limitat i cal inscripció prèvia omplint el següent formulari. A causa de les noves mesures Covid-19, el Seminari 2 del 3 de novembre, 'Els objectes i l'esdeveniment: actor-network theory', a càrrec de Fransisco Tirado, es farà via Zoom. Es manté la inscripció via el formulari web i els assistents rebreu un enllaç i contrasenya per accedir-hi. Per altra banda, el Creuament 3 del 12 de novembre, 'Objectes (in)orgànics / Muntanyes i veus: diàleg entre Isaac Marrero i Paula Bruna', també es manté i es farà per streaming, a la mateixa hora, de 18.30 a 20.30 h. Per aquesta activitat ja no cal inscripció prèvia i podreu accedir-hi a través d'aquest enllaç.
En aquests temps de canvis constants, és important que estigueu atents a la seva pàgina web i xarxes socials per estar al dia de les últimes novetats.
 Continueu llegint, que us expliquem més sobre les dues exposicions que enceten la nova temporada de Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona!

Exposició "Coses que les coses diuen"

Us ho qüestionareu tot
Foto: Automatic Moving Co

Us ho qüestionareu tot

Creieu en la capacitat de les coses per escriure la història humana? Pot un cotxe canviar el futur? Què ens diu la roba que portes posada ara mateix, mentre llegeixes aquestes línies, del món que estem vivint? Una cadira mal col·locada provoca un greu accident al president d'un país, pot ser declarada culpable?
Si us han despertat interès aquestes preguntes, espereu a visitar 'Coses que les coses diuen', perquè en sortireu amb un munt de respostes, però amb el doble d'incògnites.
Exploreu i pregunteu-vos sobre el valor dels objectes, sobre tot allò material que ens envolta en el nostre dia a dia i sobre aquelles coses que, en la mateixa Fabra i Coats, han ajudat a modelar la història.

Del món a Barcelona
Foto: Annette Kelm / König Galerie, Berlín/Londres

Del món a Barcelona

En aquesta exposició hi participen nombroses artistes de nombrosos països que ens porten els seus objectes perquè els analitzem i els desafiem!
Només el fet que persones de cultures tan diferents de la nostra ens mostrin objectes tan propers a nosaltres no us fa començar a reflexionar?
Comptarem amb obres locals com les del català Adrià Julià, Eulàlia Rovira o Francesc Serra i Dimas; artistes d'arreu d'Europa com Sarah Ortmeyer, de Frankfurt o Annette Kelm de Berlín; i fins i tot obres que vénen de Seül com les d'Haegue Yang. A més, també hi trobareu coses significatives del fons dels Amics de la Fabra i Coats.
I pel que fa al comissariat... més internacionalització! Max Andrews de Bath i Mariana Cánepa de Montevideo són dos comissaris establerts a Barcelona que el 2005 van cofundar Latitudes. Una oficina curatorial que ja ha treballat amb Fabra i Coats i amb centres artístics d'arreu del món.

Publicitat
Ho seguireu mirant igual quan torneu a casa?
Foto: Stuart Whipps

Ho seguireu mirant igual quan torneu a casa?

Segurament ja us esteu preguntant quins objectes són aquells que us faran reflexionar sobre els relats i allò que ens transmeten. Però abans, una pregunta: quan torneu a casa després de l'exposició els mirareu igual com heu fet sempre o hi veureu alguna cosa diferent?
Crispetes, petos, claus, fotografies, cotxes, eines, cadires i taules prestades, cabdells de fil... No hi trobareu res de l'altre món, però us farà canviar la manera en què el veieu!

Exposició "to, llengua, boca"

L'hora de recuperar
Foto: Bárbara Wagner

L'hora de recuperar

Normalment, quan es prepara un rodatge és perquè es vol que el resultat final sigui una pel·lícula. Però no és el mateix per a Wendelien van Oldenborgh...
La primera vegada que va organitzar un rodatge no va ser per crear una pel·lícula, sinó per acostar-se i presenciar la situació a la qual dona lloc una filmació. És a dir, la relació entre persones, la creació de diàlegs, l'encreuament d'històries. En definitiva, una manera de fer sorgir coses.
La trobada que va organitzar van Oldenborgh mai es va convertir en pel·lícula, però. I ara 'to, llengua, boca' recupera i presenta per primera vegada la documentació i els materials d'aquell quasirodatge. Una exposició que ens mostra una manera d'entendre allò cinematogràfic com una reunió col·lectiva on l'artista no dirigeix la filmació sinó que ofereix un marc d'hospitalitat en què subjectes es relacionen i donen lloc a relats i ficcions col·lectives. I és que... què en sorgeix, de prendre la paraula o deixar-se-la prendre?

Deixar fer per rellegir la història
Foto:, Wendelien van Oldenborg

Deixar fer per rellegir la història

Amb la reunió de diverses persones de punts de vista diferents i classes, gèneres, països i generacions diverses, van Oldenborgh aconsegueix que es construeixin relats sobre temes com el passat colonial, el feminisme o la desigualtat.
Entre les obres d'aquesta retrospectiva trobem 'Bete & Deise', en què l'artista va posar en diàleg dues dones d'edats i mons diferents per parlar sobre el feminisme; 'No False Echoes', una aproximació sonora al colonialisme que posa l'accent en el control radiofònic a Indonèsia; o 'Maurits Script', que també repassa un breu període colonial dels Països Baixos.

Publicitat
No són tres simples paraules... pero ho són
'Bete and Deise', Wendelien van Oldenborg

No són tres simples paraules... pero ho són

Us heu fixat en el títol de l'exposició i us heu parat a pensar en el seu significat? Doncs són tres paraules que podrien correspondre a allò de què està feta una veu. Una progressió d'allò distant a allò assumit i proper.
Del to que es distingeix des de lluny, sense cap mena de contingut semàntic, a la boca com a escenari d'enunciació encarnada, passant per la llengua, construcció politicolingüística, però també òrgan visceral.
Un títol simple i complex alhora. Un títol que engloba i resumeix l'exposició que acull dins les seves paraules.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat