El que heu de saber de l'exposició sobre l'ús de la càmera amateur de la Fundación MAPFRE

El fotògraf amateur és aquell que no es dedica a la fotografia professional, però que coneix la teoria i que utilitza part del seu temps a fer fotografies amb una certa habilitat. Aquesta forma amateur de capturar moments, entre allò artístic i allò testimonial, es remunta als inicis de la comercialització i l'ús generalitzat de càmeres, a mitjans del segle XIX. Durant aquest període, les millores tècniques de les càmeres i la introducció d'una nova emulsió de plata en gelatina, que era més estable, ràpida i econòmica, van fer que la fotografia estigués a l'abast d'un públic molt més ampli. Això va marcar la fi del seu ús principalment artesanal i la seva entrada a l'esfera de la producció industrial i el consum generalitzat.

Famílies senceres mirant l'objectiu, algun membre ocupat en alguna tasca, escenes de grans magatzems i els primers ‘selfies’ capturats davant de miralls… trobareu tot aquest tipus de fotografies penjades a l'exposició; una activitat que va ser tota una tendència, especialment entre la classe burgesa. Els primers intents de fotografia amateur van sorgir amb el propòsit de capturar la unió familiar i les escenes quotidianes de la vida burgesa.
Els contrastos de la societat també van reclamar l'atenció del flaix: nens amb barques, individus d'ètnia gitana, obrers d'excursió, conflictes, grans esdeveniments…

Durant molt de temps, la fotografia amateur o domèstica no va rebre molta atenció a la història oficial a causa de la seva naturalesa massiva i la seva producció per part de persones no professionals. Sovint es considerava poc rellevant o mal feta. Tot i això, les imatges capturades amb càmeres domèstiques no eren simplement un passatemps; al contrari, reflectien aspectes importants de la societat, com ara valors estètics i fins i tot opinions polítiques. Aquestes fotos ens ajuden a entendre millor les diferents realitats socials de l’època.

Sense les fotos, les vivències felices i irrepetibles podrien caure en l'oblit. Cada cop que vivim un moment especial, què millor que treure la càmera i guardar una còpia de l'instant per sempre? L’exposició està inundada de fotografies fetes amb aquesta intenció, moments feliços que van formar part de la història un segle enrere. Aquest va ser un dels múltiples reclams fotogràfics que més va hipnotitzar la població, i segueix fent-ho. Un 'leitmotiv' al què la indústria fotogràfica es va sumar per promoure el seu producte.

Trobareu originalitat a qualsevol racó de la paret: des de muntatges fotogràfics on un mateix ancià apareix per doble amb una flor, fins a enquadraments perfectes i jocs de llums captivadors. L´exhibició inclou fotografies en color, blanc i negre, així com negatius. A més, s'hi exposa una col·lecció de càmeres fotogràfiques d'època i altres utensilis relacionats amb la pràctica fotogràfica amateur que afegeixen un toc històric únic. És un espectacle visual que no us podeu perdre!

Sabíeu que Catalunya va arribar a ser l'epicentre de la fotografia amateur a Espanya? Així ho recorda la comissària de l'exposició, Núria F. Rius: "D'una banda, s'impulsen les primeres associacions destinades a aficionats a la fotografia i es funden les primeres entitats excursionistes catalanes, que aviat van desenvolupar un interès marcat per la fotografia, com el Centre Excursionista de Catalunya (1890). De l'altra, el comerç i la publicitat també van tenir un paper primordial en l'assentament de la nova afició”.

La càmera va arribar a milers de llars i, a partir de llavors, va contribuir a donar forma a com les persones percebien la realitat i expressaven les seves aspiracions socials i culturals. L'exposició és, sens dubte, un retrat de la fotografia que es feia al llarg dels anys, però també un reflex de la constel·lació de valors, costums i maneres de viure dels ciutadans que van habitar aquestes terres un segle enrere. Aquí podeu aconseguir la vostra entrada!