Falsos Antagonismos

El blanc i el negre són, potser, els màxims antagonistes simbòlics de la cultura occidental. Ens referim metafòricament als dos colors com a posicions absolutament contràries, en lluita, impossibles de reconciliar. Però, en realitat, un antagonisme té també un caràcter paradoxal: ¿O no perdria llum el blanc sense l’existència del negre? Parlaríem de subjectivitat poètica sense l’objectivitat inapel·lable de la geometria? No seria menys exacte una línia recta, sense una corba que la posés en evidencia? Seria el que és pesat, tan pesat sense un oponent lleuger i volàtil? Amb aquesta selecció de peces de Joan Hernández Pijuan, Mar Arza, Bruno Ollé, Eduardo Barco, Gabriel i Lance Letscher el significat d’antagonisme se subverteix: el blanc dispara el negre, la corba accentua la rectitud, el pes dramatitza la lleugeresa i el rigor geomètric eleva la poesia. Els elements de la nostra realitat no tenen significat per sí mateixos sinó pel seu context.