Felícia Fuster reprèn la pintura en la dècada dels anys setanta explorant les bases d’una abstracció pictòrica de naturalesa expressionista que des de llavors aniria avançant, recorrent per l’Abstracció lírica fins a arribar al caràcter còsmic de la seva obra més compromesa, 'Plurivisions: Pintura en moviment'.
La producció abstracta, que iniciava en aquests anys, s’inspirà en les pervivències de les avantguardes i en la condició subjectiva i experimental de l’artista. Mostra un llenguatge basat en el color i en un estil empastat i compacte, que s’aniria desmaterialitzant per reconfigurar-se, a la fi, dirigit a l’estudi de l’espai, però des de la recerca poètica i el contacte amb la cultura japonesa. L’obra posterior no es pot entendre sense aquest primer pas i la importància que té el mateix període de recuperació de la pintura en Fuster.
