[category]
[title]
L’exposició Germaine Dulac. Je n’ai plus rien, que es pot visitar fins al 22 de febrer al Museu Tàpies i està comissariada per Imma Prieto i Imma Merino, revisa la figura de Germaine Dulac com a exercici de recuperació de memòria històrica. El projecte reflexiona sobre com les avantguardes van invisibilitzar artistes que qüestionaven els discursos hegemònics i heteropatriarcals del període d’entreguerres, malgrat la importància decisiva de les seves pràctiques en el desenvolupament de l’art del segle XX.
L’exposició obre arxius i posa l’accent en una concepció cíclica del temps —en diàleg amb la trajectòria tapiana— per mirar el passat i avançar, rescatant veus silenciades i establint connexions amb la construcció d’imatges des d’una perspectiva surrealista, també present a l’exposició dedicada a Antoni Tàpies.
El 1927, Dulac va dirigir La Coquille et le clergyman, considerat el primer film surrealista, basat en un guió d’Antonin Artaud i centrat en l’obsessió d’un clergue per una dona casada. La cineasta Mercedes Álvarez presenta una peça de nova creació que, a partir de fragments de films de Dulac, analitza la representació del cos femení i la desarticulació del desig.
Germaine Dulac (1882–1942) va ser pionera del cinema surrealista, autora de més de trenta films, teòrica influent i col·laboradora de revistes cinematogràfiques i de la publicació feminista La Fronde.