Grau-Garriga va ser un artista que buscava dir coses a través del tapís. Per ell, aquest format tenia un potencial comunicatiu innegable.
L’obra que dona nom a l’exposició, Diàleg de llum (1986-1988), és una instal·lació que Grau-Garriga: tres tapissos de nou metres d’altura per quatre d’ample que ha penjat del sostre de diverses arquitectures. Van ser a les escales del Palau Robert, i ara cauen de la torre de l’Edifici Meier fins a tocar el terra. La peça encarna com l’artista treballava amb ‘environaments’, estructures que feien que l’espectador s’inserís dins l’obra i pogués tenir un contacte mínim amb els materials artístics. ¡
Grau-Garriga va ser un dels màxims exponents de l’Escola Catalana del Tapís, va experimentar amb tècniques transdisciplinàries i va assajar grans formats. Superant els límits de l’art tèxtil tradicional, es va convertir en un referent de la tècnica del tapís al llarg de la segona meitat del segle XX.
