Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real

Existeix al Japó la tècnica del 'kintsugi', que consisteix a restaurar peces de ceràmica trencades amb una mena de vernís d'or. Es tracta de transformar l'objecte esquerdat en un element únic, ressaltant-ne les fissures. Més que un procediment de reconstrucció és una filosofia de vida: enfrontar-se al trauma com a via per fer catarsi i superar el dolor. L'obra de Kader Attia, guanyador de la darrera edició del Premi Joan Miró, transita per diferents escenaris històrics de patiment i reparació. La primera monogràfica de l'artista a l'Estat és una exposició d'alt voltatge emocional.
L'arquitectura apareix com a cos que ensenya els seus estigmes en l'espai públic, amb la impressionant reproducció de l'hotel Indépendance de Dakar, feta a partir d'arxivadors on la policia guardava informes d'activistes, o la projecció vertiginosa 'La tour Robespierre'. La intensitat augmenta amb 'Open your eyes', en la qual denuncia el mite de la perfecció que impera a Occident i confronta imatges de màscares tradicionals africanes apedaçades amb elements europeus, com un botó al lloc d'un ull, amb dures fotografies de soldats desfigurats durant la Primera Guerra Mundial i tractats amb una incipient cirurgia plàstica. Per al creador, Europa sempre ha provat d'esborrar o matisar els episodis més cruents del seu passat colonial i bèl·lic, i al vídeo 'Héroes heridos', realitzat a Barcelona amb motiu de la mostra, s'encara al present i recull alguns testimonis de víctimes del racisme, el classisme o els abusos de poder.
Diversos llenços esquinçats i recosits són el preludi de la colpidora instal·lació 'J'accuse', on un grapat de bustos de fusta deformats acompanyen el film homònim rodat el 1919 per Abel Gance. El projecte compromès d'Attia versa sobre el tractament de les emocions, com a societat, però també com a individus: "Les obres d'art són miralls, per bé o per mal, d'històries passades, presents i futures", diu.