La Beneytoteca de Beneyto d'Antonio Beneyto

En paraules de Ricard Ripoll: 'Beneyto acumula, els anys amplifiquen l'experiment que, ja, és monstruós, i no deixen cap llibre estimat sense la marca d'una revelació secreta. Blanc i negre, tinta o color, línia recta o voluta capriciosa, l'important és la impressió del signe d'un coneixement, com l'entrada en un passat recorregut. De noms i de títols, d'amistats i de passions, de sorpreses i de sotracs. La vida de Beneyto flueix entre tintes verticals i horitzontals, que són encontres fortuïts i viatges incessants cap a illes desconegudes (...). La seva biblioteca -que hauríem d'anomenar beneytoteca- representa un procés infinit de projecció de sentits pictòrics i literaris, de recuperació, pel dibuix i pel color, dels sons amagats, un palimpsest reactivat i sense fi, un work in progress, a la manera de Joyce, aplicat a la pàgina ja impresa; com dèiem, un plagi caòtic que superposa el traç a la lletra'.