La llum negra. Tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta

Art
Recomanat
4 de 5 estrelles
Antoni Tàpies
Antoni Tàpies

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Sou fans de 'Cuarto milenio'? Trobeu irresistiblement estètics els tests per a daltònics? Passeu dels porros però us encanta l’ayahuasca? Doncs 'La llum negra' és la vostra exposició!
Us podeu prendre aquesta exhaustiva mostra com el que resa el seu subtítol –'Tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta'– o bé recórrer els passadissos del CCCB com si fóssiu en un supermercat d’art esotèric, psicodèlic, alter-antropològic i altament contracultural.
L’exposició, articulada més o menys en ordre cronològic, té autors i peces increïblement interessants d’autors reconeguts com ara Barnet Newman, Agnes Martin, Henri Michaux, Tàpies, Ponç, Zush, Beuys, Francesco Clemente i fragments cinematogràfics experimentals de Harry Smith, Jordan Belson, Derek Jarman i Alejandro Jodorowsky. I troballes com el solitari autodidacta Forrest Bess, pescador texà obsedit amb l’hermafroditisme; esquemes del pare de l’antroposofia Rudolf Steiner; excel·lents pintures de William S. Burroughs, un dels pares de la generació Beat; o l’extravagant Sun Ra, un dels pioners de la improvisació col·lectiva en jazz.
A la mostra us podreu enlluernar amb 'The dream machine', de Brion Gysin. Es tracta d’un aparell que projecta llum estroboscòpica i, si l’espectador té paciència, pot experimentar al·lucinacions. Gysin va inventar la tècnica del cut-up, consistent a retallar tires de text i reordenar-les aleatòriament, per crear una mena de collages literaris. També podreu aïllar-vos a la Initiation room n. 2 de Tania Mouraud... Avorrir-vos, no us avorrireu.
Però tot aquest cúmul d’experiències visuals, sonores, espacials, en un art procliu a l’horror vacui i als colors llampants quan no directament fosforescents poden acabar atabalant l’espectador. Preneu-vos-ho amb filosofia (i si és oriental, millor).

Detalls

També t'agradarà