Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya

Art
4 de 5 estrelles
Lee Miller
© Lee Miller

Time Out diu

4 de 5 estrelles

El surrealisme va florir a la França dels anys 20 i es va anar expandint internacionalment com un moviment d’avantguarda que pretenia agitar l’art, la literatura, els ambients culturals i intel·lectuals i, també, la política. Uns aires de revolta que, en el context de l’Europa continental en plena escalada bèl·lica, es van desplaçar cap a la Gran Bretanya. Aquesta exposició posa el focus en un dels moments menys coneguts del grup impulsat per André Breton i revela les connexions dels artistes britànics dels anys 30 i 40 amb la xarxa de creadors surrealistes més enllà de París, quan Londres va esdevenir capital del surrealisme.
La fascinant biografia de la fotògrafa nord-americana Lee Miller serveix de guia i fil conductor per endreçar cronològicament el discurs. En comptes de seguir explotant el relat de model i musa de Man Ray, que ja cansa; o de senyora de l’artista i escriptor Roland Penrose, que encara cansa més; la mostra reivindica la figura de Miller per ella mateixa, així com la vinculació i incidència de la seva obra en l’escena de l’època. Bravo!
Amb un muntatge sense estridències, les seves fotos, travessades per una intensa mirada surrealista, brillen i conviuen amb emblemàtiques peces de Salvador Dalí, Dora Maar, Max Ernst, Eileen Agar, Yves Tanguy, Leonora Carrington i Francis Picabia, entre d’altres. Simultàniament, es desgranen els principals episodis que van marcar aquells anys, com la “sobtada invasió surrealista” de Cornualla, el 1936, o la primera Exposició Internacional del Surrealisme, a Londres, el mateix any.
Miller té una manera d’observar especial que l’acompanya al llarg de la seva trajectòria: en les primeres provatures amb la tècnica de la solarització i en les desconcertants escenes per revistes de moda. També en l’interès per formes biomòrfiques i en el tractament de l’horror, com a fotoperiodista, durant la Segona Guerra Mundial. És el poderós llegat d’una dona, amb més de set vides, que “preferia fer una fotografia que ser-ne una”.

Per Aina Mercader

Detalls

Els usuaris diuen

LiveReviews|0
1 person listening