Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les butxaques de Chema Madoz

Les butxaques de Chema Madoz

El fotògraf exposa les seves últimes obres a la Joan Prats

Chema Madoz
©Maria Dias
Per Josep Lambies |
Advertising

Llepafils i pencaire. Així se'm presenta Chema Madoz, un artesà de tècnica afinada que no es conforma amb qualsevol resultat. A la retrospectiva que des de fa unes setmanes li dedica La Pedrera hi ha un vídeo en què explica com de magres les va passar per fer aquella famosa foto del misto coŀlocat sobre les vetes d'una planxa de fusta amb forma de flama. Va haver de furgar pels magatzems d'un bon munt de serradores abans no va trobar un taulell amb el dibuix adequat per fer l'efecte. I l'opció Photoshop estava descartada des de bon començament. "Potser ningú se n'hauria adonat, però a mi no m'agrada fer trampa", rebla.

Tinc molt present aquesta anècdota mentre en Chema em planta davant la imatge d'un estruç que enfonsa el cap dins d'un ou, una de les millors obres de l'exposició que aquesta setmana ha inaugurat a la Joan Prats. "El bitxo és de plàstic, d'aquests que venen a les botigues de joguines -il·lustra-. Va ser més delicat del que sembla, perquè resulta que ningú fabrica estruços amb el cap acotat. Tots van ben rectes!". El que aquestes sibiŀlines paraules volen insinuar és que es va haver de carregar la bèstia, tallant-li el coll d'arrel per poder-lo torçar cap baix i després decapitar-la. Resultat: una mutilació digna d'orfebre.

Més impressionant encara és el que hi ha a l'altra banda: un gronxador fet amb dues cadenes i un cinturó de castedat. "Un objecte estrany, aquest -diu, una mica gèlid-. El vaig trobar en un mercat de puces i em va semblar tan brutal que no vaig dubtar a comprar-lo". Per a tots els que arribem a la Joan Prats amb el regust dels plats, tasses i rellotges que hi ha a La Pedrera als llavis, aquesta exposició és com una galleda d'aigua freda. "Reconec que en els últims temps he fet coses una mica doloroses", diu. I el molt animal em porta a veure un ull perforat per una xinxeta.

S'ha hagut d'agenciar tota mena d'andròmines per tirar això endavant. Aquí un breu inventari: dues escales de caragol que fan la volta a una espelma encesa, escarabats recent arrencats d'un d'aquells expositors plens d'agulles, un floret i quadre volums cartoné de l'obra de Carlos Fuentes. També hi ha una papallona postrada en una d'aquelles perxes on els lloros claven els seus discursos. M'explica que ara, sobre la taula del seu estudi, té unes recents adquirides balances esperant convertir-se en alguna de les seves enginyoses creacions. "Les estic temptejant, però encara no els he trobat cap ús que m'agradi", diu el molt llepafils.

CHEMA MADOZ
Joan Prats
Fins al 30 de juliol

Advertising