Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les cares de l'emoció

Les cares de l'emoció

CaixaForum presenta ‘Poètiques de l’emoció’, una exposició que viatja per 700 anys d’expressió emocional a través de l’art

Bill Viola, The Silent Sea, 2002
© Bill Viola / Kira Perov Bill Viola, The Silent Sea, 2002
Per Time Out en col·laboració amb CaixaForum |
Advertising

Por, pena, ràbia, alegria, felicitat… Tan diverses són les emocions que ens recorren pel cos com la manera de representar-les. Com les representaríeu vosaltres? L’exposició del CaixaForum ‘Poètiques de l’emoció’, que podreu veure fins al 19 de maig, fa un recorregut per més de 700 anys d’història de l’art i, a través de 44 obres, ens ensenya les diverses maneres de plasmar les emocions en l’art. Un conjunt d’obres de diversos contextos, gèneres i suports que pretén mostrar com la manera de representar les emocions a través de signes, rostres i gestos no permuta al llarg dels anys. Endinseu-vos en segles i segles d’expressió emocional artística i animeu-vos a gaudir de l’exposició amb una visita guiada. N’hi ha de molts tipus (inclús pels més petits!). Doneu una ullada a totes les activitats al voltant d’aquesta exposició!

©JORDI CALVERAS

Rostres de dolor

L'exposició ens presenta tres maneres diferents amb què l'emoció s'ha mostrat en la història de l'art. El primer grup aprofundeix en l'emoció del subjecte a partir de la representació expressiva dels personatges protagonistes que pateixen dolor o tristesa. L'expressió del pathos en els gestos i en el rostre és el principal protagonista d'aquest primer conjunt de peces. Entre elles podreu trobar obres com 'La Pietat' de Ramón Padró Pijoan (aproximadament 1850) o 'Funeral a Kosovo' d'Enric Folgosa Martí (1998), on el patetisme de la imatge i el seu realisme ens transporta directament al dolor patit durant la guerra balcànica. 

Carla Andrade

Artistes atrapats en les seves obres

El segon grup de l'exposició presenta un conjunt de peces on l'emoció s'expressa de manera metafòrica. En elles, l'artista plasma el seu estat anímic a partir de paisatges i arquitectura. D'aquesta manera, en aquestes obres trobareu el jo de l'artista representat en formes arquitectòniques i de la naturalesa, com plasma 'Geometria d'ecos', de Carla Andrade (2013), on es representa l'home davant la immensitat de la naturalesa (imatge adjunta), o 'Posta de sol', Joaquim Mir (1903), on l'artista representa els canvis de llum i l'essència mística dels penya-segats, coves i cales de l'illa de Mallorca.

Advertising
Shirin Neshat

Crits artístics

Per últim, el tercer conjunt de peces analitza la forma en la qual l'art s'apropia de l'emoció que vertebra el camp social. Obres de moviments socials, crítica política o, fins i tot, celebracions populars com un aniversari, com és el cas de 'Birthday', d'Iván Argote (2009), en què l'artista demana als desconeguts amb què comparteix ascensor que li cantin el 'Moltes felicitats'. Una obra que, entre altres coses, demostra com la celebració de l'aniversari no ha de ser necessàriament reservada a amics i familiars. També hi trobareu obres estrictament de denúncia social com 'Turbulent', de Shirin Neshat (1998), on un home fa play-back d'una cançó tradicional davant d'un públic exclusivament masculí per denunciar la prohibició de cantar en públic que pateixen les dones d'Irán, país natal de l'artista (imatge adjunta). 

More to explore

Advertising