Liberxina. Pop i noves pràctiques artístiques, 1966-1971

Art
Recomanat
4 de 5 estrelles
Oriflama
© Enric Sió Oriflama

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Des de fa uns anys, el MNAC ha optat per investigar i divulgar l’obra dels artistes de postguerra i segones avantguardes catalanes. Per entendre’ns, tot allò que va succeir a partir de Dau al Set i al llarg de quatre dècades, fins als 80. Un període que ha estat tradicionalment ignorat, com si, durant els anys de franquisme, aquí no hagués passat res. Això ha provocat que el llegat de tota una generació hagi quedat als llimbs, al marge dels grans discursos.
Liberxina –que pren el títol d’un film de Carlos Duran censurat als anys 60, sobre un gas incitador de la revolució– vol dignificar la producció d’aquell període. Perquè fa mig segle, en plena dictadura, uns artistes, influenciats per corrents internacionals de llibertat i ruptura –política, cultural i estètica–, es van manifestar des del pop, la nova figuració i la psicodèlia. Pràctiques que es van fusionar amb el disseny, el còmic i el cine experimental, per abordar qüestions com el feminisme, l’oposició al règim o l’anticapitalisme.
L’exposició redescobreix figures singulars, com Mari Chordà, Aurèlia Muñoz, Jordi Galí, juntament amb d’altres, diguem-ne, clàssiques, com Antoni Miralda, Zush/Evru i Carles Santos. Alhora, es mostren treballs inèdits o poc coneguts, alguns dels quals passaran a formar part de la col·lecció permanent del museu. Això sí que és certament revolucionari!

Per Aina Mercader

Detalls

També t'agradarà