Aquell tòpic que diu que de la contracultura a Catalunya se m'ha parlat poc en l'espai expositiu no és cert. Però sí que és cert que mancava un reconeixent oficial amb totes les de la llei. Ariba ara: Pepe Ribas, fundador de la revista l'Ajobkanco' (1974), mite llibertari que volgué renovar tota la plana cultural a mitjan setanta, –protagonista indiscutible de la Catalunya 'underground'– comissaria una exposició que proposa una mirada exhaustiva, inèdita fins ara, als protagonistes i als moviments socials i culturals d’una època transcendental.
Dividida en diferents espais temàtics, documenta la irrupció de les comunes, el feminisme, la psicodèlia, l’ecologia, l’espiritualitat, les músiques i les arts d’avantguarda, els còmics o els fanzines, entre moltes altres referències. I ho fa de manera viscuda –això és com si Keith Rochards comissariés una mostra sobre el rock britànic als seixanta– i mitjançant més de 700 peces i amb fotografies esplèndides que retraten el poti-poti de legionaris, rockers i estudiants progres que era la disco Les Enfants, o el primer concert que Gay Mercader va muntar Barcelona, quan encara era porter de Pacha de Sitges. I esclar, també hi veureu les rambles quan eren una festa de la comunicació i de la carn, i no pas del turisme.
