“A mi no m’interessa l’art mort. Crec que la vida és l’art i el meu cos és el meu art viu”. Aquesta frase de María Teresa Hincapié defineix a la perfecció la seva pràctica artística, centrada en la performance. De fet, l’art de Maria Teresa Hincapié es considera “poètica d’allò domèstic” perquè les seves performances converteixen les accions quotidianes en rituals sagrats.
La seva pràctica artística té una vocació mística, ètica i política que es fa palpable en les performances que duu a terme. Per exemple, l’any 1990, Hincapié va guanyar el primer premi del XXXIII Salón Nacional de Artistas (Colòmbia) amb la seva performance de llarga durada ‘Una cosa es una cosa’, en la qual l’artista va col·locar a l’espai expositiu totes les coses que tenia a casa seva, interactuant-hi durant vuit hores seguides al llarg de diversos dies. Una altra acció destacada d’Hincapié duia el nom de ‘Hacia lo sagrado’, que va consistir en un viatge a peu de 550 quilòmetres que va durar 21 dies, des de Bogotà fins a San Agustín, passant per zones de conflicte armat i alimentant-se amb llavors i panela (sucre sense refinar).
L’exposició, que és coproducció entre el Museo de Arte Moderno de Medellín i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, recull una selecció extensa i diversa de les seves obres -fotos, vídeos, escrits de l’artista, diapositives, testimonis visuals i material d’arxiu- amb l’objectiu d’intentar definir aquesta artista inclassificable a qui encara no s’havia dedicat una mostra retrospectiva.
