Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Max. Oh panòptica ficció!

  • Art, Dibuix
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Publicitat

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Max, o sigui Francesc Capdevila (Barcelona, 1956), és un dels artistes gràfics més importants del panorama català actual. Un panorama lleugerament deprimit per la crisi de les noves tecnologies: la gent ja no compra revistes de còmic, si ho fan es decanten pel manga o, el que és pitjor, per refregits Marvel. I genis com Nazario, Gallardo, Mariscal o Max mateix s’han de buscar la vida enmig d’inquietuds metafísiques no sempre correspostes per l’esguard de l’esfinx.
Però mirem el got mig ple. Una mostra dedicada a Max al Santa Mònica! Si jo en fos el comissari –per sort, ho és Marta Sierra–, hauria agafat gairebé tota la seva producció publicada i l’hauria estès per un terra farcit de coixins i llums. A la mostra hi ha còpies digitals, originals emmarcats i vitrines amb premsa d’època... El problema és d’intimitat. Com hi puc acostar el nas, com puc fer-me meu quelcom que és rere un vidre, que no puc mirar en horitzontal –posició llibre, còmic, lectura, etc.–?
Max ha evolucionat des que, amb dinou anys, ingressa a la colla d’El Rrollo Enmascarado, còmic contracultural que es distribuïa de manera clandestina. Aleshores ja tenia un esperit alhora cultural i contracultural, fascinat per l’obra de Robert Crumb. El 1979, amb una colla d’amics funda la mítica revista El Víbora, on triomfa amb personatges com Gustavo o Peter Pank. Aleshores descobreix Yves Chaland i el belga Ever Meulen. Més endavant serà l’Art Spiegelman de Maus (1991) qui el convencerà d’abandonar la línia clara.
Pel camí, nombrosos treballs d’iŀlustrador i dissenyador, i projectes com Nosotros somos los muertos (revista NSLM, 1995-2007), el Sr. Bardín, i reflexions metagenèriques com ¡Oh, diabólica ficción! Oh Gran Max!

Detalls

Adreça
Preu
Gratis
Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà