Les 21 mirades femenines de l’exposició ‘Barcelona fotògrafes’

L’auge del nazisme a Europa i la proclamació de la Segona República van atreure a la ciutat a fotògrafes d’altres països que, unides a les creadores locals, van retratar de primera mà la ciutat republicana i la guerra. Fotògrafes internacionals  com l’avantguardista Dora Maar, que s’interessa per Gaudí, o Margaret Michaelis, que va retratar el Raval més humil, Gerda Taro i Kati Horna, que van captar les dones milicianes, la ciutat en guerra i les escenes de destrucció que van deixar els bombardejos, i també fotògrafes locals, com la corresponsal de guerra Anna Maria Martínez Sagi, que va fer reportatges al front d’Aragó.

Durant el franquisme, i malgrat ser excloses del món professional, les fotògrafes reivindiquen la seva feina, investiguen i creen espais propis de debat i relació, com per exemple el grup femení de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. En són integrants Rosa Szücs del Olmo, que retrata les dones que es troba pel carrer;  Montserrat Vidal-Barraquer Flaquer amb visions quotidianes de la ciutat i de dones, com les que reparen xarxes a la Barceloneta; Milagros Caturla Soriano, que capta la llum d’una ciutat grisa de Barcelona;  Rosario Martínez Rochina, que mostra l’urbanisme d’una ciutat fabril; i, sobretot, Carme Garcia Padrosa, de la qual hi ha un munt de fotos que mostren la vida des d’un terrat del carrer d’en Carabassa, algunes de carrer i altres íntimes, amb dones que fan tasques de la llar, broden o estenen roba al terrat. També destaca la feina de Joana Biarnés, una de les primeres fotògrafes que treballà per a un diari de manera continuada i que va capturar, entre d’altres imatges, l’arribada dels Beatles a Barcelona.

A la dècada dels anys setanta les fotògrafes es fan un lloc als mitjans de comunicació i participen en la creació de nous llenguatges i nous mitjans, com ara la revista ‘Vindicación Feminista’. Capten i narren les tensions urbanes i socials, i retraten el paper de les pròpies dones. A l’exposició hi trobem imatges de Pilar Aymerich, que capturà les jornades catalanes de la dona dels anys 70 i manifestacions de protesta, un tema que també va tocar Colita, que ens mostra a més visions íntimes insòlites, com la roba estesa al terrat de la Pedrera vigilada pels guerrers de Gaudí; visions d’una ciutat sovint exclosa dels imaginaris urbans, com les barraques de la Perona, que retratà Silvia T. Colmenero l’any 1989; dones com Federica Montseny o d’altres d’anònimes, que despatxen al mercat, vistes per la fotògrafa Anna Turbau; i visions de la ciutat a càrrec de fotògrafes com Anna Boyé, Guillermina Puig, Pilar Villarrazo, Marta Povo, Marta Sentís i Consuelo Bautista, que mostra, per exemple, la primera mesquita de la ciutat, l’any 1989. Mirades que exploren noves maneres de veure i viure la ciutat.