‘Miralda en La Carraca’ (2014) © Nelson Garrido
En comptes de tancar-se a l’aula, Miralda va apostar per caminar i el 1972 s’establia a Nova York després d’uns anys a París, on s’havia iniciat en pràctiques més que performàtiques. “Tot sortia de la trobada amb situacions que has desitjat o has viscut, la festa del barri, el solstici... de sobte, viatjant, les coses agafen una altra dimensió”, sintetitza.
I és aquí on arrenca Miralda MADEINUSA, la mostra amb què el MACBA revisa, documenta i analitza la producció de l’artista fins als anys 90, posant el focus en les accions més emblemàtiques realitzades als Estats Units. L’artista es va donar a conèixer amb la Movable Fest, una carrossa plena d’aliments cedits pels veïns que va circular per la Novena avinguda de Nova York el 1974, i amb instal·lacions com Breadline: les Rangerettes, l’equip de ball del 'college' de Kilgore (Texas) hi van col·laborar apilant les barres de pa de motlle de colors.
A mitjan anys 80, va posar fil a l’agulla a una obra ambiciosa i extensa en el temps, que emana actualitat. Honeymoon project consistia en la preparació i consecució de cerimònies que cloïen amb l’enllaç entre l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i el monument a Colom de Barcelona (part de l’aixovar de la núvia es va exhibir a la Biennal de Venècia el 1990). Més tard, faria Santa Comida, una instal·lació del fons del Museu que es recupera per a l’ocasió a la Capella del MACBA.
El menjar és un assumpte gairebé sagrat per Antoni Miralda (Terrassa, 1942). Fa poc més d’un any, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació, inaugurava un altar en honor a Sant Stomak en una de les parades de la Boqueria. En un mercat –de jove, Miralda se’ls recorria buscant inspiració–, lloc de pas ple d’olors i colors, topes amb un monument que convida a dipositar ofrenes a la deïtat. Hi ressonen les dèries que han marcat la trajectòria de l’artista, el ritual, la celebració, els aliments, l’espai públic, la participació, el kitsch, i alhora funciona com a altaveu de Food Cultura, el laboratori des del qual Miralda i els seus exploren les implicacions artístiques, socials i econòmiques del menjar. “La matèria és la fragilitat, la no-permanència, forma part del dia a dia, i finalment t’adones que té una dimensió comunicativa i permet establir moltes connexions”, reflexiona l’artista al hall del MACBA.