Diuen que la ciutat és la cinquena protagonista de 'Sexo en Nueva York'. Als capítols de la sèrie, una aura novaiorquesa envolta tot el que fan la Carrie, la Miranda, la Charlotte i la Samantha i impregna les seves converses. Per explicar una amistat no n’hi ha prou amb parlar de les persones, sinó que cal passar pel microscopi el caldo de cultiu on va sorgir l’estima i el respecte mutu. I això és el que fa l’exposició Miró-Picasso amb la relació que van mantenir aquests dos grans artistes.
La mostra és especial perquè aplega més de 300 obres –algunes conegudíssimes, com 'La Masia' de Miró i 'Les tres ballarines' de Picasso– repartides entre la Fundació Miró i el Museu Picasso. Malgrat les seves diferències, l’exposició explica que els dos artistes compartien l’amor per la poesia, l’acostament als cercles surrealistes i l’interès per la cultura popular i l’experimentació amb artesanies com la ceràmica. Estimaven les mateixes coses, vaja.
Tot i que Joan Miró va veure Picasso per primer cop al Liceu el 1917, no van interactuar fins al 1921 a París, quan un jove Miró va visitar l’estudi del malagueny amb una ensaïmada sota el braç. A diferència de Carrie Bradshaw i companyia, la història dels dos creadors no té una ciutat com a únic escenari. Picasso va advertir a Miró que, per créixer com a artista, calia ser a París, i tots dos van sentir el gust de l’èxit per primera vegada en terres franceses. L’exposició, però, és a Barcelona, on el Museu Picasso i la Fundació Miró ens recorden que els amics van tenir molt clar a quina ciutat havien de confiar el seu llegat.
