Oskar Hansen. Forma oberta

Art, Arquitectura
3 de 5 estrelles
Oskar Hansen. Forma oberta
Oskar Hansen

El nom d’Oskar Hansen (Hèlsinki, 1922 – Varsòvia, 2005) tan sols apareix a dues Viquipèdies: la polonesa i la catalana. Perdoneu el recurs fàcil, però després de visitar l’exposició que dedica el MACBA a aquest arquitecte, urbanista, teòric i pedagog, n’he volgut saber alguna cosa més.
Hansen és un descobriment interessant, per bé que no ha deixat gaire empremta en la història de l’arquitectura. Fou un dels primers que criticà l’arquitectura de Le Corbusier. La invasió racional, industrial i estandarditzada de l’arquitectura coarta la llibertat individual. Però Hansen vivia a la Polònia comunista...
La gran contribució de Hansen és el pensament de la forma oberta. Es tracta d’un estat d’esperit que treballa l’espai com quelcom en estat de perpetu flux, canviable i adaptable a les necessitats de l’usuari. Això es concreta enprojectes tan diversos com una proposta de monument del camp de concentració d’Auschwitz que creuava en diagonal amb una carretera d’asfalt, a manera de petrificació/eliminació, estructures expositives que permeten de veure alhora públic i obra, i fins i tot un gran projecte de reconstrucció nacional que plantejava urbanitzar de forma longitudinal el país, al llarg del curs dels rius, tot eliminant la diferència entre centre i perifèria... No oblidem que Polònia, després de la Segona Guerra Mundial, estava literalment en ruïnes.
La contribució teòrica de Hansen serà acceptada, pel règim, en camps com les belles arts, el comissariat i les exposicions d’esdeveniments internacionals; així es donava un aire de modernitat i obertura a un sistema totalitari que, a Espanya, sota el franquisme, faria el mateix amb Tàpies o Coderch.

Per Ricard Mas

LiveReviews|0
1 person listening