Paul Klee va passar la vida fascinat per la natura: l'observava, l'estudiava i n’extreia conclusions. Podem dir que els arbres, les plantes, les flors i els fenòmens geològics i atmosfèrics es van convertir en el seu refugi artístic i també vital, sobretot quan, els darrers anys de la seva vida, va conviure amb una malaltia degenerativa.
Aquesta mostra de la Fundació Miró en col·laboració amb el Zentrum Paul Klee de Berna se centra en la natura com a motiu d’inspiració artística i recurs pedagògic.
L’exposició es divideix en quatre àmbits:
- Anys formatius: l’estudi de la natura com a descoberta de la personalitat artística (1883-1911)
- Viatge a Tunísia i Primera Guerra Mundial: la natura com a enigma i evasió (1912-1920)
- Docència a la Bauhaus: l’anàlisi dels fenòmens naturals (1921-1931)
- Síntesi i identificació: el darrer període (1932-1940)
A més, a cada àmbit es relacionen obres de Klee amb quatre peces d'altres artistes que també van investigar aspectes fenomenològics naturals, però que, pel fet de ser dones, no han rebut l'atenció ni el tractament que mereixien: són Gabriele Münter, Emma Kunz, Maruja Mallo i Sandra Knecht qui, des d'una mirada queer va abordar en el seu art temàtiques com el paisatge, la ramaderia o la vida rural.
