Prophetia

Art
3 de 5 estrelles

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Una pedra mil·lenària i una bala del 1941. La desconcertant peça de Jimmie Durham, 'The History of Europe', que treu les vergonyes d’una suposada identitat del continent, dóna la benvinguda a aquesta exposició colpidora sobre el desencís del projecte europeu. S’actualitza el mite grec i en aquest nou ara i aquí són els homes de negre de la Troika els qui han segrestat (la idea d’) Europa.
El Vell Continent està tocat: una potent crisi econòmica, política i social assola el territori i fa trontollar les estructures del sistema actual. S’ha acabat el somni. 'Blinda', de Jorge García, remet als murs que s’han alçat de manera recurrent (de la Grècia clàssica als de Ceuta i Melilla). Sobre filat enrotllat descansa en lletres lluminoses el lema 'Post-Optimism'. I entorn de la fal·làcia de la lliure circulació de persones, Mateo Maté realitza l’espai escultòric 'Área restringida (Europa)'.
'Prophetia' no ofereix respostes esperançadores ni receptes miraculoses per fer front a la incertesa, sinó una lectura directa i sense embuts de les debilitats i els fracassos de la Unió. A 'Las diez y diez', Pelayo Varela ha escrit sobre la paret diversos fragments de la Carta dels Drets Fonamentals. A damunt ha construït el mecanisme d’un rellotge amb les busques esmolades que, a mesura que passa el temps, van rascant i esborrant cada un dels mots: allò que un dia es va consensuar democràticament s’esvaeix d’una passada.
Al llarg de la vintena de peces que conformen la mostra de la Fundació Miró, comissariada per Imma Prieto, es respira la manca d’il·lusió per una Europa que ja no és la dels ciutadans i que, comandada des dels despatxos de Brussel·les per tecnòcrates i buròcrates encorbatats, esdevé un projecte cada vegada més qüestionable.

Detalls

També t'agradarà