Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Samuel Labadie a la Fundació Miró

Samuel Labadie a la Fundació Miró

L'artista francès s'inspira en les memòries de Daniel Paul Schreber a 'L'ànima examinada'

Per Josep Lambies |
Advertising

Per fi hem arribat a aquell moment de follia infausta en què Baudelaire es pot convertir en un himne del death metal. I ho dic com a testimoni ocular: està passant davant meu, ara mateix, a l'Espai 13 de la Fundació Miró. Una mosqueta morta francesa amb les cuixes ben juntes per protegir-se les vergonyes recita vers a vers 'La carronya', amb un fil de veu ingenu i serè, gairebé imperceptible. Al seu costat hi ha un 'heavy' impresentable, escandalós i refet, un autèntic borinot que proclama a pulmó obert els noms de les parts del cos humà en anglès. El micròfon se li va enganxant a les grenyes. Realment, n'hi ha com per perdre el cap.

Samuel Labadie és un francès de 35 anys establert a Barcelona que va fent glops d'un cafè negre com una nit sense lluna. "El metal, en general, m'agrada des que era adolescent", es justifica en Samuel, arrencant-se la tassa dels llavis i fulminant-me amb dos ulls tan blaus que pateixo per les meves còrnies. És el responsable de tot això. M'explica que fa cosa d'un any i mig, per culpa d'un text de Freud que li havia caigut a les mans, va llegir les 'Memòries d'un malalt de nervis' de Daniel Paul Schreber. "Em van apassionar des del primer moment -m'explica-. Les llegia amb una llibreta al costat, prenent notes, i així va començar tot".

Aquest "tot" és 'L'ànima examinada', una exposició multidisciplinària però gens psicoanalítica. Ho diu en Samuel, no pas jo. "El concepte també és de Schreber -rebla-. Segons he pogut llegir, és un moment en què l'ànima es purifica per arribar a Déu, que és una mena de sol gegant. Quan el troba, hi entra i s'hi integra". No és psicoanalític, ni tan metafísic com sembla. "L'ànima de Schreber està formada per una barreja de carn i venes i semen". Imagineu com deu ser aquest diví astre que es passa el sant dia engolint la matèria dels nostres malaurats difunts. Convé prendre-s'ho amb una mica de fe.

En boca de la francesa, les larves van devorant les vísceres d'aquell cos en descomposició que Baudelaire es va trobar abandonat a la cuneta. "Hi ha una altra idea de Schreber que m'interessa -continua l'artista dels ulls devastadors-: la del cos buit. Resulta que Schreber estava convençut que cada dia anava perdent òrgans, que avui li desapareixia l'estómac, l'endemà la melsa". Crec que ha arribat l'hora que us expliqui que en els últims temps a en Samuel li ha donat per treballar amb àcid sulfúric. És conscient dels riscos que comporta, sap que està posant en perill la seva integritat. Però assegura que no és més que una aŀlegoria espiritual.

Sí, hem arribat a aquell moment de follia infausta en què un boig es pot convertir en un lúcid profeta, Déu és una gran esfera de monyons i aquella cançó de tres segons que van compondre els Napalm Death mereix formar part d'aquesta exposició. "M'he resistit a fer una mera iŀlustració del llibre -conclou-. Volia dialogar-hi, tenint en compte el que el meu treball és i ha estat al llarg dels anys, utilitzar els conceptes que més em fascinen del seu pensament i explorar-los". És una gran oportunitat de convertir-vos en personalitats torturades i obsessives, i, ja que hi sou, de fer-vos amb alguna nova patologia.

L'ÀNIMA EXAMINADA
Fundació Miró. Espai 13
Fins a l'1 de setembre

Advertising