0 M'encanta
Guarda-ho

Secrets d'altura: descobreix Barcelona aixecant la mirada

Elements arquitectònics i artístics que us faran redescobrir la ciutat

© Maria Dias

Reclams publicitaris, glorietes modernistes, plantejaments urbanístics, parets mitgeres pintades, façanes esgrafiades, fotografies en balcons, rellotges i cobertes relluents. Aixequeu el cap: no tingueu por d’ensopegar i canvieu la perspectiva... Glòria a les altures!

El mussol hipnòtic

El mussol hipnòtic

És l’herència de la Barcelona que s’il·luminava amb neons, de les publicitats a gran escala coronant edificis emblemàtics (com la de Danone a Francesc Macià i la de Coca-Cola a la Gran Via). El mussol de Rótulos Roura ha resistit força bé les inclemències del temps i també les ordenances municipals i posa quiet al lloc de sempre, la cantonada estratègica des d’on observa la jungla. Va ser rehabilitat el 2011 i des de llavors s’il·lumina amb tecnologia led.

Av. de la Diagonal i Mallorca (Eixample dret)

Sostres nobles

Sostres nobles

Podríem glossar eternament l’encant dels passatges de la ciutat; encara que es trobin en un estat molt decadent. Com el de la Pau, amb el seu revestiment de sanefes estrellades decorant els baixos de mitgeres dels edificis. El més impactant, però, són els falsos sostres de les estructures que enllacen les cases, decorats amb guix policromat seguint les normes neoclàssiques. Un dels dos cassetons ha estat reformat recentment, però l’altre amenaça de caure a trossos...

Passatge de la Pau, 11 (Gòtic)

Com un far

Com un far

Saps que ets a tocar de la superfície quan albires el templet de la Rotonda des de les escales dels Ferrocarrils. Impressiona aquesta perspectiva, que deixa en suspensió el coronament de l’edifici modernista dissenyat per Adolf Ruiz i Casamitjana el 1906 (inicialment va acollir l’hotel Metropolitan, després una clínica i avui és espai d’oficines). L’han rehabilitat fa poc i el conjunt encara llueix. En dies clars, fins i tot diríem que les filigranes modernistes de tons blaus, verds i grocs centellegen... com la llum d’un far.

Avinguda del Tibidabo, 2-4 (Sant Gervasi)

Advertising
Geometria pura

Geometria pura

Trenques Avinyó a l'esquerra i et fiques en un carrer que culmina en meravella urbanística de la ciutat del segle XIX. És obligat aixecar la vista per contemplar la placeta i veure com els edificis dibuixen un polígon de fins a tretze costats, en un plantejament que recorda la Roma barroca i els carrers adjacents de la plaça de Sant'Ignazio. El projecte el va dur a terme Francesc Daniel Molina, que va ser nomenat arquitecte municipal el 1855 i va signar obres com la plaça Reial i el passatge de Bacardí.

Carrer de Milans amb Ataülf i Gignàs (Gòtic)

L'antifaç

L'antifaç

L’esperit de Joan Brossa s’escampa per la ciutat, però al barri del Born hi és molt present. Resseguiu les cornises dels edificis fins a trobar la lletra be col·locada ajaguda, com fent equilibris, de color roig intens (els veïns informen que l’acaben de pintar). És la inicial de Brossa que amb aquesta disposició original es converteix en un antifaç de teatre. El poema urbà, element patrimonial protegit, funciona com a fita i recorda l’espai que durant catorze anys va ocupar l’Espai Brossa.

Allada Vermell, 13 (Sant Pere)

Jardins voladors

Jardins voladors

Si alces molt la mirada sembla com si la Mare de Déu de la Mercè volés per sobre de les cases senyorials del segle XVIII del carrer d’en Carabassa. Si l’aixeques una mica menys –fitant per la línia inferior de les bifocals– topes amb els ponts que el travessen (i el distingeixen), on es formen les terrasses que originalment havien d’acollir petits jardins voladors. Potser no llueix bucòlic com podria, però traceu el camí en direcció al mar i observareu la postal... És tot majestat i força.

Carabassa, 15 (Gòtic)

 

Advertising
L'oasi verd

L'oasi verd

L’absència d’arbrat i vegetació en punts grisos de la ciutat es resol amb un bon balcó. El paisatgista holandès Douwe Kraan, expert en disseny de patis i terrats, cuida de la terrassa dels veïns del principal, on ha instal·lat un sistema de regadiu i estructures per fer enfilar-se les plantes. Despèn de l'època hi regnen les buguenvíl·lees, o hi floreix el gessamí blau o és moment de plantar-hi un hibisc (si entreu a l’ombrívol passatge de Sert veureu com la selva s’expandeix).

Sant Pere Més Alt, 51 (Sant Pere)

Parets relatades

Parets relatades

Mentre tothom fotografia la façana de la basílica del Pi i l’assortiment de ganivets de la casa Roca, observem la façana del Gremi de Revenedors, un edifici barroc vestit amb esgrafiats setcentistes (dels més antics que es conserven a la ciutat). Les figures al·legòriques potser han perdut autenticitat amb les rehabilitacions contemporànies, però a peu de carrer –i sense prismàtics– ens segueix fascinant el cromatisme del conjunt cisellat i el nivell d’efectisme dels núvols.

Plaça del Pi, 3 (Gòtic)

Pal·li futurista

Pal·li futurista

Un gran paper de mirall plegat i desplegat amb gràcia i enginy, elevat fins a 25 metres de terra, per mirar-se i reconèixer-se insignificant entre la multitud i fotografiar-se. La coberta és l’element més vistós dels Encants Vells, que es van inaugurar l’estiu del 2013 (amb unes goteres que ja són història). Ens hem acostumat al recinte, obra de l’arquitecte Fermín Vázquez, i al seu diàleg viu amb la Torre Agbar, i comprem, consumim i passegem sota un pal·li daurat que convida a aixecar el cap sí o sí.

Castillejos, 158 (Fort Pienc)

Advertising
Sempre guapa

Sempre guapa

Com dones personalitat i caràcter a les mitgeres situades en llocs de pas, en terra de ningú? La campanya Barcelona, posa’t guapa va apostar per convertir-les en llenç, i els francesos La cité de la création van recrear una façana amb un divertit trompe-l’œil (pel balcó treuen el cap veïns cèlebres, com Picasso, Rodoreda, Carmen Amaya...).

Plaça de la Hispanitat (Sagrada Família)

Cariàtides comercials

Cariàtides comercials

Imposa mirar amunt i trobar dues cariàtides en contrapposto aguantant el coronament grandiloqüent d’un edifici que sempre ha funcionat com a espai comercial (són coneguts com els antics magatzems El Siglo). Blanquinoses i impol·lutes, les estàtues representen el treball i l’estudi i van ser fetes per l’escultor Lambert Escaler. Busqueu la inclinació adequada i no deixeu passar l’oportunitat de contemplar l’edifici construït el 1917, que és una joieta d’art déco.

Pelai, 54 (Raval)

Sostres taurins

Sostres taurins

Curiosa combinació resultant de l’arquitectura d’Antoni Moragas i la fotografia de Català-Roca, dos aficionats a la cultura taurina. Per fer l’ullet a la ubicació d’aquest triple bloc de pisos amb més de 170 habitatges, van decidir decorar la façana amb escenes de les corridas que tenien lloc a tocar, a la Monumental. Les imatges, protegides amb làmines de plàstic i també per patrimoni, eren per ser admirades pels inquilins o funcionaven com a esquer per als vianants curiosos? Jo he picat.

Gran Via, 798-814 (Fort Pienc)

Advertising
Quina hora és?

Quina hora és?

Amagada entre els arbres, descobrim una construcció dels anys 50 que feia de magatzem i acollia habitatges de l’antiga fàbrica de Metales y Platerías Ribera. Menys neoplasticista que les façanes industrials veïnes, aquí juguen amb el revestiment gris, el totxo i els panots de vidre. La presideix un rellotge que, sí!, marca l’hora correcta. Hem trigat cinc minuts a visitar una de les ales de l’edifici, on conviuen estudis de disseny i un centre d’arts marcials. L’altra ala és escala de veïns.

Roc Boronat, 66 (Poblenou)

Comentaris

0 comments