Amb aquesta instal·lació Mayol vol provocar una sensació de complicitat i estranyesa de memòria tradicional i també d'imaginació i utopia. Els diversos formats que presenta -escultura, peces murals i dibuix, entre altres-, habiten i existeixen en l'espai sense intenció d'ocupar-lo i junts formen un cos unitari.
A partir del conte 'Bloodchild' de l'escriptora afroamericana Octavia E. Butler, l'exposició planteja un espai-cos basat en la relació de dos dels protagonistes de la història. T'Gatoi és un personatge que es descriu com un ens aliè no-humà, que visita regularment la casa on viu un adolescent. Aquestes trobades generen reaccions i emocions ambigües que no deixen entreveure quin tipus de relació hi ha establerta entre aquests éssers tan diferents.
Dona nom a l'exposició un fragment del poema número XII de "Freu", del llibre Sal Oberta de Maria Mercè Marçal. Mayol juga amb l'ambivalència entre "clos", que vol dir tancat, immòbil, i "solc", que ens remet a alguna cosa oberta, que flueix, en una exposició on els contrastos i els llindars es desdibuixen en una constant fluïdesa.
