Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 'Sorprèn-me!': Philippe Halsman al CaixaForum

'Sorprèn-me!': Philippe Halsman al CaixaForum

El Caixaforum presenta una retrospectiva amb els retrats, posades en escena i performances del fotògraf que va signar un centenar de portades de la revista LIFE

Marilyn Monroe i Philippe Halsman, 1954.
© Philippe Halsman Archive / Magnum Photos Marilyn Monroe i Philippe Halsman, 1954.
Per Eugènia Sendra |
Advertising

Muhammad Ali protegint-se la cara amb els guants. La conversa entre Hitchcock i Truffaut. La fantasia surrealista de Dalí Atomicus. Marilyn posant per a la que seria la seva primera portada de LIFE i Albert Einstein, en primer pla i capficat, després de revelar els efectes de la bomba nuclear. Qui va capturar aquestes imatges icòniques del segle XX és Philip Halsman (Riga, 1906 – Nova York, 1979), un creador que va reivindicar la fotografia i va estirar-ne els límits. “La fotografia és la forma artística més jove. Tots els esforços per expandir les seves fronteres són importants i s’han de fomentar”, escrivia a finals dels anys 60 al text Focus on myself.

Format com a enginyer, la carrera de Halsman va començar a París, on va treballar per a revistes com Vogue i Vu, fent reportatges de moda i els primers retrats a celebritats (Chagal, Malraux, Le Corbusier). El zenit li arribaria als Estats Units, amb encàrrecs per a revistes –va signar un centenar de portades de LIFE– que van obrir-li les portes als grans noms de l’escena cultural i la política del moment; també va afrontar l’ascens de la televisió i la publicitat, i el retrocés de la premsa escrita, que va combatre amb enginy i una gran destresa tècnica. Els diferents objectes fotogràfics realitzats per Halsman al llarg de 40 anys de trajectòria són protagonistes de la retrospectiva 'Sorprèn-me!', una producció de l’Elysée Lausanne que arriba al CaixaForum després de passar pel Jeu de Paume de París.

Philippe Halsman, Retrat d’Alfred Hitchcock per a la promoció de la pel·lícula 'The Birds'

Retrat d’Alfred Hitchcock per a la promoció de la pel·lícula 'The Birds'.
Musée de l’Elysée © 2016 Philippe Halsman Archive / Magnum Photos


L’exposició permet descobrir imatges cèlebres i peces inèdites, com fulls de contacte i fotomuntatges originals cedits pel fons Halsman. “El període parisenc és el més desconegut, i s’hi poden trobar totes les direccions que Halsman explorarà al llarg de la seva carrera”, explica la comissària de la mostra, Anne Lacoste. En són exemples les preses sota l’aigua de l’espectacle del 'Club des scaphandres et la vie sous l’eau' (gairebé precedent de les performances que farien amb Dalí), els fotomuntatges (seguirien més tard, com a prova el retrat del productor teatral David Merrick o el reportatge per promocionar el film 'Els ocells' de Hitchcock) i retrats brillants (Lacoste destaca la magnífica presa que Halsman va fer d’Ylla, la fotògrafa d’animals). El primer Halsman, el que exposava a la galeria La Pléiade de París, flirtejava amb els postulats de la Nova Visió; després, amb el salt a Nova York, el fotògraf viraria cap a l’estil americà, que ell mateix descrivia com a “fotografies tècnicament perfectes, clares, precises, il·luminades, sense cap distorsió”.

Portada de LIFE amb el «salt» de Marilyn Monroe

Portada de LIFE amb el «salt» de Marilyn Monroe.
Musée de l’Elysée © 2016 Philippe Halsman Archive / Magnum Photos


Hi ha alguna cosa que fa reconeixibles les imatges de Halsman. “La constant és que sempre va explorar noves maneres de treballar la fotografia, perquè el seu estil va evolucionar”, resumeix Lacoste. Del corpus creatiu destaquen els retrats, un gènere que plantejava com a document psicològic –“com més senzill i veritable, més impactant i emocionant”, deia–. La seva càmera va descobrir Marilyn Monroe quan encara era una 'starlette', ell la va convertir en protagonista de minisèries fotogràfiques i també li va oferir la seva primera portada a la revista LIFE. “Marilyn ens serveix per parlar de l’evolució de la pràctica retratística de Halsman, hi ha una relació entre la seva carrera com a actriu i la del fotògraf”, afegeix la comissària tornant a l’exposició, on també es mostren les fotografies de Fernandel (van aparèixer publicades al llibre-entrevista The french man), Audrey Hepburn, Gloria Swanson i Andy Warhol.
Advertising
Philippe Halsman, Jean Cocteau, 'L’artista multidisciplinari'
Philippe Halsman Archive © 2016 Philippe Halsman Archive / Magnum Photos

Jean Cocteau, 'L’artista multidisciplinari'.
Philippe Halsman Archive © 2016 Philippe Halsman Archive / Magnum Photos


El fotògraf va demanar a Marilyn que col·laborés en un projecte que tenia entre mans; feia saltar els models –gent de la faràndula i personalitats, des dels còmics Dean Martin i Jerry Lewis fins als ducs de Windsor i Nixon– perquè defensava que així els queia la màscara i sortia a la llum el seu veritable jo. La tècnica del jumpology va donar lloc al llibre dels salts, un projecte que deixava entreveure de nou el gust de Halsman per l’humor i la imaginació, característiques que explotarien en les posades en escena dels reportatges, per als quals comptava amb l’ajuda de la seva dona Yvonne, peça clau a l’hora de retocar les fotografies. Entre els més brillants i eixelebrats, els projectes amb Salvador Dalí i la superproducció per promocionar el film 'L’aigle à deux têtes' de Jean Cocteau. El versàtil Cocteau –tal com el va retratar Halsman– va demanar a Serge Diaghilev què podien fer per col·laborar. El ballarí va respondre amb un eloqüent “sorprèn-me!”.
Philippe Halsman, Salvador Dalí al programa de televisió The Morning Show, de CBS-TV
Archives Philippe Halsman © 2016 Philippe Halsman Archive / Magnum Photos Image Rights of Salvador Dali reserved: Fundacio Gala-Savador Dali, Figueres, 2016

Genials

Salvador Dalí al programa de televisió The Morning Show, de CBS-TV. Archives Philippe Halsman © 2016 Philippe Halsman Archive / Magnum Photos Image Rights of Salvador Dali reserved: Fundacio Gala-Savador Dali, Figueres, 2016

Es van conèixer el 1941 i Halsman va fotografiar Dalí fins el 1978. De la seva relació de complicitat –ocupa tota una secció de l’exposició– van sorgir peces delirants, com ‘Dalí Atomicus’ (1948) i la ‘Light sculpture’ (1950), una ‘performance’ suggerida pel pintor per superar el retrat que Gjon Mili havia fet de Picasso dibuixant un bou. Més tard, i durant dos anys, els bigotis de Dalí serien els protagonistes de la sessió que clouria amb el llibre-entrevista ‘Dalí’s mustache’. “Al pintor no li va agradar la imatge de la llet explotant sobre el seu rostre”, diu Anne Lacoste.
Advertising