Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right SuperBike Me!

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Bicis J. Vall
©Dani Powell

SuperBike Me!

La galeria Mitte dedica una exposició a la cultura de la bicicleta

Per Eugènia Sendra
Advertising

Dia de recollida de mobles i trastos a l'Eixample. Un noi passa de llarg de la muntanya de runa, on domina la fusta, però torna enrere. Ha vist una roda -jo també l'he vista- i potser ha sentit que havia de rescatar aquella bicicleta, perquè encara pot treure-li suc. Potser necessita una reparació de les costoses, tant hi fa, però és poc digne acabar desmanegada entre un tou de ferralla, sense més litúrgia. Einstein va comparar anar amb bicicleta amb la vida i Freddie Mercury li cantava cançons; per no parlar dels versos que la citen, com el de Pere Gimferrer. Creiem que alguna cosa es mou quan algú s'atura per contemplar una bici.

Les dues rodes viuen un moment dolç i no és només per obra i gràcia de les fixies. Aprofitant que són una bona postal d'estiu -i que cada vegada estan més integrades al paisatge urbà i s'han guanyat un respecte i un lloc com a mitjà-, a la Mitte han decidit retre'ls homenatge amb una petita exposició, SuperBike Me!. La directora de la galeria, Alejandra Raschkes, apunta que el projecte va sorgir de dos fanàtics de l'univers ciclista, Jordi Cortinas i Franc Lluís; volien fer girar la roda 360 graus per descobrir tots els prismes de la bicicleta, que és joguina, i el Tour de França, però també es pot interpretar com un element de cultura o tenir un vessant social, per acabar convertida en objecte de disseny.

La mostra reuneix les obres d'il·lustradors i artistes que han pintat el que els suggereix aquest clàssic del transport: Caroline Selmes fa circular en un tàndem tot de cares conegudes de la cultura popular i Daniela Carvalho humanitza el mitjà i l'utilitza per pintar els rostres de les quatre estacions. En contrast amb les visions més fantàstiques, topem amb el realisme poètic d'Anton Marrast, que dibuixa bicicletes en descomposició, sota els efectes dels lladres de rodes i de les inclemències del temps. Els seus ferros encadenats als aparcaments -que porten per títol Please come back- roben el cor, gairebé tant com els apunts de les Panther BMX de Lapin.

Els radis de la fortuna

Però a SuperBike Me! també hi ha espai per a la reivindicació, com la de l'equip paraciclista Genesis, que competeix amb bicicletes adaptades, o la dels Amics de la Bici, que a través de fotografies amb la ciutat com a teló de fons reflexionen sobre les problemàtiques obertes al voltant de la bici (han recollit propostes que faran arribar a l'Ajuntament). De bicicletes per arrencar a pedalar, n'hi ha? A la Mitte, n'hi han arribat un parell de peces de museu, de marques de tota la vida que es reinventen, com Rabasa i J. Vall. Els fanàtics les voldran tocar, i demanaran de fer girar la roda i provar sort a la ruleta.  
 
SuperBike Me!
Fins al 30 d'agost

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising