Susana Solano (1946) és una de les artistes més destacades de l'escena espanyola i forma part d'una generació d'escultors espanyols amb gran projecció exterior. El seu llenguatge, però, destaca per ser força diferent. La seva obra es nodreix d'escultors referents de tota la línia temporal i fa èmfasi en qüestions semàntiques i la llibertat en la utilització de materials.
Solano, que va començar pintant i que en els seus inicis treballava també amb fusta, es concentra aviat en l’ús de metalls, i, de manera intermitent, també amb el vídeo, gravacions de so, cera, plàstics o vímet. Les seves obres es caracteritzen per la simplicitat geomètrica i una aparença sòlida i rotunda: les referències constants a l’arquitectura i el paisatge, i a la memòria d’aquestes experiències, que poden suggerir espais tancats, gàbies obertes o estacions termals; i una capacitat per trobar ressonàncies espirituals, emocionals o líriques a partir de les formes i dels materials.
En aquesta exposició a la Fundació Vila Casas presentarà fonamentalment escultures de gran format, a més de fotografies i obres sobre paper, i és la primera retrospectiva de l’artista a Barcelona després de l’organitzada pel MACBA l’any 1999.
