Suzanne Valadon va ser pintora, dibuixant i gravadora al Montmartre bohemi d’inicis del segle XX. Abans, però, va ser model: la van retratar grans artistes com Toulouse-Lautrec i Degas. Aquest últim va ser qui es va adonar del seu talent, fins al punt d’ajudar-la a aprendre gravat, al seu propi taller. Ara, el MNAC ofereix un viatge per la seva trajectòria artística trepidant que es plasma entre línies sinuoses, una empremta cromàtica intensíssima i unes pintures plenes a vessar d’objectes i figures.
La mostra t’acompanya a poc a poc per aquesta transició de musa a artista
Valadon va passar de ser acròbata eqüestre a fer de model per a artistes de renom amb només quinze anys. Era una professió que estigmatitzada, però que li va permetre entrar al món de l’art, encara que fos per la porta del darrere. A l’entrada ens donen la benvinguda els retrats d’ella signats per Utter, Steinlen, Renoir, Rusiñol i Utrillo, qui fou també la seva parella. Però la mostra t’acompanya a poc a poc per aquesta transició de musa a artista, que comença amb dibuixos i esbossos de nus femenins i acaba amb l’explosió pictòrica de Valadon, que com diu el comissari de la mostra, Eduard Vallès, “practicà tots els gèneres, des del retrat i el nu a la natura morta i el paisatge”. Tot i que als quadres s’hi veuen influències de Matisse, Van Gogh, Degas i altres grans artistes, Vallès destaca la capacitat de Valadon per desviar-se del circuit central: “com que no participa dels -ismes, va ser més moderna que els seus coetanis”.
Una altra particularitat de Suzanne Valadon, que la va fer única en el Montmartre de les avantguardes era la seva mirada singular als temes de moda. Els retrats a les prostitutes de París o els nus femenins demostren que va retratar amb cura un món que coneixia de prop i que no volia tractar ni amb distància ni amb condescendència. La mostra també dedica un espai a la relació de sis mesos que Valadon va tenir amb el compositor Erik Satie, després que ella trenqués amb Miquel Utrillo, i de la qual n’han quedat un retrat que ella va fer d’ell i un dibuix que ell va fer de la pintora, amb un traç infantil, sobre una partitura.
La porta d’entrada a la descoberta d'una artista oblidada
‘Suzanne Valadon. Una epopeia moderna’ serà a la porta d’entrada, per a molts catalans, a descobrir aquesta artista oblidada, que en vida sí que va gaudir d’una gran popularitat que li va permetre, fins i tot, comprar-se un chateâu a les als afores de París. Però també és la història de moltes artistes que no van tenir la seva sort: la de deixar de ser un objecte passiu per formar part de l’art activament. La mostra, organitzada pel MNAC en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes, reuneix més d’un centenar d’obres, de les quals 48 només es poden veure Barcelona, juntament amb documents que permeten imaginar-nos com era ser una dona artista al París de les avantguardes, durant els anys 1910 a 1930.
