Comença l’Any Tàpies, que celebra el centenari del naixement de l'artista, i la Fundació ofereix aquesta exposició sobre l'impacte dels artistes japonesos i la cultura oriental en el pensament i l'obra de l'artista. Una tria d'obres entre les quals hi ha pintures, ceràmiques i dibuixos, mostren com Tàpies va integrar al seu llenguatge, i a la tradició occidental que li era pròpia, moltes de les actituds, imatges i tècniques que aquests artistes utilitzaven.
No es tracta d’un procés de mimesi, sinó d’assimilació d’una manera de treballar, i també d’una visió del món que la tradició japonesa ha sabut conservar en els temples i els jardins, els poemes i les cal·ligrafies, les ceràmiques i les pintures. Aquesta influència es fa patent en obres de la dècada de 1970, i sobretot a partir de la de 1980, quan Tàpies va recuperar la pinzellada, que havia abandonat en el procés de les pintures matèriques, per associar-la a la inscripció, a l’escriptura, als ideogrames. És a partir d’aquest moment que les seves pintures es van apropar més al dibuix.
