Vist però no vist

Les pel·lícules de Trinh T. Minh-ha (Hanoi, 1952) qüestionen la mirada exotitzadora del documental antropològic tradicional i introdueixen l’experimentació avantguardista i la poesia. Constitueixen una de les petites grans revolucions que han contribuït a transformar la manera com es fa cinema en les pràctiques contemporànies. Vist però no vist, al Virreina Centre de la Imatge, és la seva primera exposició retrospectiva a l’Estat espanyol. El recorregut presenta la filmografia de Minh-ha, juntament amb les seves reflexions fora de pantalla i altres materials que permeten entendre l’univers i la manera de crear d’aquesta cineasta, escriptora, crítica literària i compositora.

Reassemblage (1982) és una de les seves obres més emblemàtiques, coneguda per ser pionera a l’hora de desmuntar les convencions del documental etnogràfic. No explica el Senegal, sinó que qüestiona com el cinema occidental ha representat l’Altre. De fet, conté una veu en off fragmentària on Trinh afirma: "I do not intend to speak about / just speak nearby", una frase que s’ha convertit en icònica dins dels estudis de representació.

Al llarg de la seva trajectòria, la cineasta vietnamita s’ha dedicat a qüestionar la representació, el gènere, la cultura i el postcolonialisme. La seva última pel·lícula, What About China? (2022), continua aquesta línia, prenent la geografia de la Xina i explorant amb nous mitjans audiovisuals.

Vist però no vist, que es pot visitar fins a l’1 de març de 2026 i l'entrada és lliure, és el títol triat per la mateixa artista per a aquesta exposició. En el joc entre el que es revela i el que resta ocult, hi emergeix una altra manera de mirar: un espai ple de dualitats que no s’enfronten, sinó que conviuen en la diferència. Lluny de fer una pel·lícula política, Minh-ha fa pel·lícules políticament —obres que qüestionen el nostre sistema de valors i poder més intrínsec, perquè creu que, per efectuar una subversió radical, cal transformar la manera com percebem el món.